TOT NO ES POT FER

Diumenge, 9 de setembre

En unes hores tancaré la setmana, només em falta l'entrenament d'aquesta tarda, en què hauria de fer 19 o 20 kms. Però els últims dies han estat difícils, llargs i pesats. La visita d'amics de Barcelona fa que, poc o molt, hagis de canviar horaris i sortir. El que gairebé ja no recordava és això de sortir fins molt tard. Va ser la nit de divendres, quan només vaig dormir tres horetes. L'endemà dissabte costava posar-se en moviment: primer per treballar i després per no cedir davant de la son i el cansament i seguir els entrenaments. Ho ho vaig fer tot, m'agraden aquest tipus de "sacrificis". Reconec, però que no es pot fer tot. El dia de descans l'hauria d'haver deixat per al cap de setmana. Ahir vaig dormir les mves set horetes i avui torno a estar amb forces. El que passa és que s'acaba la setmana i, a partir de demà en comença una altra en què seguiré augmentant el quilometratge, és a dir, tampoc serà senzill. Aquesta evolució la mantindré encara dues setmanetes més i aleshores faré una primera baixada.