MENJAR DE TOT, O NO

Dilluns, 10 de setembre

Jo sóc d'aquells que mai s'ha preocupat per l'alimentació. Tinc la sort (com a mínim l'he tingut fins ara...cada cop menys) que no m'engreixo amb facilitat, però reconec que menjo fatal. Menjo el que m'agrada, tot i que no sempre és el més adequat: patates fregides, canapès, pizzes, croissants de xocolata o crema, pastissos, gelats...Podria seguir i no acabaria (o ho faria per anar al supermercat a buscar alguna porqueria). El cas és que intento posar-me les piles i, a poc a poc, crec que ho vaig aconseguint.

Vaig començar amb el pol.len, barrejat amb la llet. Ara he apostat pel llevat de cervesa (què n'és de dolent!!!) i la sèmola de blat, pels matins. He reduït la ingesta de pastisseria industrial (reduir, no eliminar, això és impossible) i augmentat la de cereals i verdures. De carn, sempre n'he menjat, però el peix segueixo sense tastar-lo.

El cas és que m'estic llegint un llibre que recomano a tothom que vulgui començar a cuidar-se mínimament (una cosa és llegir-se'l i una altra seguir els consells fil per randa): La Guia de Nutrició per a maratonians, de Nancy Clark. Pastanagues, espinacs, kiwis i nous ja formen part de la meva dieta. Però tot procés requereix temps, així que vaig ampliant el meu espectre d'alimentació sana paulatinament.

Mentre no ho aconsegueixo intento seguir entrenant, que és el que, a la llarga, em pot portar a obtenir els 2-34/35 desitjats. Ahir vaig fer 19 kms i vaig tancar la setmana amb 115; avui he iniciat ronda amb 18 més. Ha començat la setmana 11 i voldria pujar a 120. Per una cosa o una altra, segueixo sense cursa a la vista. Intento no amoïnar-me.