Divendres, 31 d'agost
Fa tres dies que sumo quilòmetres i quilòmetres. Tot i que 18 o 19 tampoc en són tants, agafar l'hàbit de sortir al carrer i tenir clarque puc anar cap allà on vulgui, que tindré temps per tornar, és una passada. Vaig vairant de parc en parc, per no fer-ho tot massa repetitiu. Em falten encara, però, alguns quilòmetres més per poder fer la "volta de la línia 6", del metro. És una línia circular i té una estació relativament a prop de casa. Quan em toquen 22 kms o més i no vaig a la Casa de Campo a fer tests, de vegades faig aquesta enorme volta. Veus la ciutat des de diferents punts de vista...i es fa interessant.
Es clar que això no té comparació amb el que vaig fer quan vaig aterrar a Madrid, el meu primer any: per conèixer la ciutat vaig recórrer tota la xarxa de metro, des de la superfície. Primer ho feia sortint des de casa ( El Carmen, línia 5) i més endavant, quan ja no arribava, vaig haver de moure'm en transport motoritzat cap a algun punt més llunyà. Pot semblar una bestiesa, però és d'aquelles coses que m'agraden fer.
També reconec que, ara mateix, em seria molt difícil tornar-hi: entre el Gallardón i la "Espe" van ampliar la xarxa de metro d'una manera brutal...els madrilenys van quedar contents i per això tots dos repeteixen mandat.
Avui encara no m'he vestit de curt. Ho faré aquest vespre, demà descansaré.
viernes, 31 de agosto de 2007
miércoles, 29 de agosto de 2007
I QUIN ÉS L'ESTEL QUE EM GUIA?
Dimecres, 29 d'agost
Quanta raó té l'Antoine de Saint Exupéry. No tinc el plaer de conèixer-lo, però les seves paraules fan reflexionar. L'objectiu de tot plegat és fer marca a la marató i hi ha diferents mètodes per aconseguir-ho. Aquí l'únic problema que hi ha és que mai abans m'havia passat de trobar-me tan lent i tan cansat en un circuit que conec a la perfecció. El camí que segueixo és el que vaig prendre en anys anteriors, però els resultats no són els que haurien de ser. Que només fa tres setmanes que m'entreno i que he de tenir paciència, és un fet. Però és preocupant comparar...quan jo sempre ho he comparat tot.
Per no menjar-me gaire l'olla, he decidit fer cas al Joan. Apartar-me unes setmanetes de la Casa de Campo i el circuit, i seguir augmentant el quilometratge. En aquest sentit, entre dilluns, dimarts i dimecres ja sumo 54 kms (18 cada dia). I cada jornada m'he anat sentint millor, especialment avui. Si no tinc velocitat, com a mínim que el cos se'm vagi acostumant a fer tirades.
Ja he trobat una cursa per estrenar-me. De fet n'hi ha dues el mateix dia (16 de setembre) i ara m'he de decidir. L'una és a Moralzarzal, un poble de la "sierra madrileña", on ja he anat altres anys. El recorregut és duret, barreja asfalt i muntanya, però no va malament. L'altra és la Cursa de La Elipa, un barri obrer de l'est de Madrid. L'any passat m'hi vaig estrenar. Com queda bastant a prop de casa és probable que acabi decantant-me per aquesta segona.
Quanta raó té l'Antoine de Saint Exupéry. No tinc el plaer de conèixer-lo, però les seves paraules fan reflexionar. L'objectiu de tot plegat és fer marca a la marató i hi ha diferents mètodes per aconseguir-ho. Aquí l'únic problema que hi ha és que mai abans m'havia passat de trobar-me tan lent i tan cansat en un circuit que conec a la perfecció. El camí que segueixo és el que vaig prendre en anys anteriors, però els resultats no són els que haurien de ser. Que només fa tres setmanes que m'entreno i que he de tenir paciència, és un fet. Però és preocupant comparar...quan jo sempre ho he comparat tot.
Per no menjar-me gaire l'olla, he decidit fer cas al Joan. Apartar-me unes setmanetes de la Casa de Campo i el circuit, i seguir augmentant el quilometratge. En aquest sentit, entre dilluns, dimarts i dimecres ja sumo 54 kms (18 cada dia). I cada jornada m'he anat sentint millor, especialment avui. Si no tinc velocitat, com a mínim que el cos se'm vagi acostumant a fer tirades.
Ja he trobat una cursa per estrenar-me. De fet n'hi ha dues el mateix dia (16 de setembre) i ara m'he de decidir. L'una és a Moralzarzal, un poble de la "sierra madrileña", on ja he anat altres anys. El recorregut és duret, barreja asfalt i muntanya, però no va malament. L'altra és la Cursa de La Elipa, un barri obrer de l'est de Madrid. L'any passat m'hi vaig estrenar. Com queda bastant a prop de casa és probable que acabi decantant-me per aquesta segona.
lunes, 27 de agosto de 2007
JA SÓN PARAULES MAJORS
Dilluns 27 d'agost
Comença una setmana nova, en falten 13 per a la marató. En aquests dies que hi ha per endavant tinc intenció de sumar més de 100 kms, si poden ser 106, millor encara. Però l'important és afegir aquest tercer dígit, ja són paraules majors.
Fa tres setmanes que m'entreno, en una clara progressió que, de moment, estic portant força bé. Porto un cansament acumulat evident, però no vaig petat. Ara, però, comencen els entrenaments veritablement divertits: per sumar 100 kms en 6 dies, com a mínim n'hauria de fer entre 16 i 17 cada dia...i si en vull fer alguns més...més val que espavili.
Avui, per començar la setmana, n'he fet 18. Cansat, n'hauria fet menys. Tinc un lleugeríssim dolor a la natja esquerra, per damunt dels isquios. No fa molta mala pinta, però en previsió que vulgui empitjorar ja m'hi estic fent massatges.
Comença una setmana nova, en falten 13 per a la marató. En aquests dies que hi ha per endavant tinc intenció de sumar més de 100 kms, si poden ser 106, millor encara. Però l'important és afegir aquest tercer dígit, ja són paraules majors.
Fa tres setmanes que m'entreno, en una clara progressió que, de moment, estic portant força bé. Porto un cansament acumulat evident, però no vaig petat. Ara, però, comencen els entrenaments veritablement divertits: per sumar 100 kms en 6 dies, com a mínim n'hauria de fer entre 16 i 17 cada dia...i si en vull fer alguns més...més val que espavili.
Avui, per començar la setmana, n'he fet 18. Cansat, n'hauria fet menys. Tinc un lleugeríssim dolor a la natja esquerra, per damunt dels isquios. No fa molta mala pinta, però en previsió que vulgui empitjorar ja m'hi estic fent massatges.
domingo, 26 de agosto de 2007
REFLEXIONS DESPRÉS D'UN DESENCÍS
Diumenge 26 d'agost
Sempre ens podem agafar a qualsevol cicumstància o excusa que pugui justificar que les coses no surten com teníem pensat, però la meitat de les vegades ens estarem enganyant a nosaltres mateixos. Vinc de fer el test de 12.000...i ha anat d'un pèl que no em planto al 8.000. Si l'he acabat és per tossuderia, perquè penso que era el que anava a fer i que encara que no surti el que vull, no he de deixar les coses a mitges. Però les sensacions han estat dolentíssimes.
Primera volta (són de 4 kms): 15'53". Content, sempre per sota de 4', sense forçar i, alhora, sense passar-me.
Segona volta: 15'52". El temps enganya, he anat en regressió des de la pujada del tercer quilòmetre, amb 4'03 i 4'00 per acabar la volta, ofegat.
Tercera volta: 15'59". Tot és mentida. M'he anat arrossegant tota la volta, lleugerament per damunt de 4 i ho he arrglat una mica en l'últim km (3'47), que m'ha deixat un millor regust.
I quin és el problema? Que l'any passat, a aquestes alçades vaig fer 16'03, 15'33 i 15'20...48" de diferència.
Conclusió? Estic pitjor que l'any passat.
Remei? Assumir la realitat i evitar comparar les dues temporades.
Hi ha alguna llum d'esperança? I tant!!! La setmana passada vaig fer el mateix que he fet avui, amb uns temps per volta de 17'50, 16'50 i 16'10...és a dir que he millorat 2'50". No està gens malament, de fet, hi ha un progrés notable.
Per cert, tanco la setmana amb 90 kms (1.400 abdominals, que fa un tres o quatre setmanes que en faig i no havia dit res).
Sempre ens podem agafar a qualsevol cicumstància o excusa que pugui justificar que les coses no surten com teníem pensat, però la meitat de les vegades ens estarem enganyant a nosaltres mateixos. Vinc de fer el test de 12.000...i ha anat d'un pèl que no em planto al 8.000. Si l'he acabat és per tossuderia, perquè penso que era el que anava a fer i que encara que no surti el que vull, no he de deixar les coses a mitges. Però les sensacions han estat dolentíssimes.
Primera volta (són de 4 kms): 15'53". Content, sempre per sota de 4', sense forçar i, alhora, sense passar-me.
Segona volta: 15'52". El temps enganya, he anat en regressió des de la pujada del tercer quilòmetre, amb 4'03 i 4'00 per acabar la volta, ofegat.
Tercera volta: 15'59". Tot és mentida. M'he anat arrossegant tota la volta, lleugerament per damunt de 4 i ho he arrglat una mica en l'últim km (3'47), que m'ha deixat un millor regust.
I quin és el problema? Que l'any passat, a aquestes alçades vaig fer 16'03, 15'33 i 15'20...48" de diferència.
Conclusió? Estic pitjor que l'any passat.
Remei? Assumir la realitat i evitar comparar les dues temporades.
Hi ha alguna llum d'esperança? I tant!!! La setmana passada vaig fer el mateix que he fet avui, amb uns temps per volta de 17'50, 16'50 i 16'10...és a dir que he millorat 2'50". No està gens malament, de fet, hi ha un progrés notable.
Per cert, tanco la setmana amb 90 kms (1.400 abdominals, que fa un tres o quatre setmanes que en faig i no havia dit res).
sábado, 25 de agosto de 2007
NECESSITO FER ALGUNA CURSA
Dissabte 25 d'agost
Tinc moltes ganes de provar-me en alguna cursa, algun 10.000...però tinc la mala sort que els que hi ha em toquen bastant lluny de casa i no en vull anar a cap que estigui a més de 30 kms!!!
Però les ganes les tinc i espero, en un termini de dues setmanes, haver trobat alguna cursa per treure'm el neguit.
Córrer curses és una de les coses necessàries per a fer una bona marató. El ritme de competició el pots entrenar (si vols anar a 3'30", et poses a 3'30" en un circuit o en una pista i som-hi, a fer quilòmetres), però les sensacions que et dóna una cursa van molt més enllà. Cada competició en què un participa és un plus d'experiència...tant si ha anat bé, com si no. Perquè de tot s'aprèn. Exemples n'hi ha molts: hora de despertar-se, hora d'esmorzar, què esmorzar (els invents no els farem el dia de la marató, no? Que vols prendre't glucoses o conglomerats d'aquells de fruites el dia de la cursa, doncs te les prens en un 10.000 o en una mitja, lògicament. I així veus com les pots portar durant la cursa o com te les donaran, com entren en el teu cos i quin efecte tenen...No tot val igual per a tothom. I és bo saber que et va millor.) Però també està bé "aprendre" a seguir el ritme d'algú altre, "aprendre" a patir quan no pots més i et passa fins i tot l'apuntador...
El dia de la marató hi ha milers de factors diferents que poden alterar el teu rendiment durant la cursa, així que com millor en coneguis les conseqüències, millor te'n podràs sortir.
La meva primera marató no la vaig preparar, en absolut. La vaig córrer com aquell que es marca l'objectiu de córrer-ne una algun dia. Quan vaig creuar la línia d'arribada (oooooh, estadi Olímpic Lluís Companys) més enllà de l'emoció i l'allau de sensacions indescriptibles que vaig sentir, vaig ser conscient que si hagués sabut abans de la cursa, la meitat de les coses que aleshores ja sabia, hauria fet 10 minuts menys. Així, de forma ràpida, recordo que duia unes bambes d'entrenament, amb molta sola....ara només porto les lleugeres, que al Cornellà Atlètic (on entrenava de petit) en dèixem "voladores". També recordo que vaig combatre la calor que feia tirant-me un munt d'aigua per sobre...i vaig quedar negat jo, les bambes, els mitjons, la samarreta, els pantalons...i pesava moltíssim més. Però aquests records del que acostumava a fer i ja no faig els aniré desgranant, a mida que s'acosti la prova.
A l'espera que trobi alguna cursa, demà torno a tenir test. 12 kms progressius, al circuit. L'objectiu és posar-me al nivell de l'any passat.
Tinc moltes ganes de provar-me en alguna cursa, algun 10.000...però tinc la mala sort que els que hi ha em toquen bastant lluny de casa i no en vull anar a cap que estigui a més de 30 kms!!!
Però les ganes les tinc i espero, en un termini de dues setmanes, haver trobat alguna cursa per treure'm el neguit.
Córrer curses és una de les coses necessàries per a fer una bona marató. El ritme de competició el pots entrenar (si vols anar a 3'30", et poses a 3'30" en un circuit o en una pista i som-hi, a fer quilòmetres), però les sensacions que et dóna una cursa van molt més enllà. Cada competició en què un participa és un plus d'experiència...tant si ha anat bé, com si no. Perquè de tot s'aprèn. Exemples n'hi ha molts: hora de despertar-se, hora d'esmorzar, què esmorzar (els invents no els farem el dia de la marató, no? Que vols prendre't glucoses o conglomerats d'aquells de fruites el dia de la cursa, doncs te les prens en un 10.000 o en una mitja, lògicament. I així veus com les pots portar durant la cursa o com te les donaran, com entren en el teu cos i quin efecte tenen...No tot val igual per a tothom. I és bo saber que et va millor.) Però també està bé "aprendre" a seguir el ritme d'algú altre, "aprendre" a patir quan no pots més i et passa fins i tot l'apuntador...
El dia de la marató hi ha milers de factors diferents que poden alterar el teu rendiment durant la cursa, així que com millor en coneguis les conseqüències, millor te'n podràs sortir.
La meva primera marató no la vaig preparar, en absolut. La vaig córrer com aquell que es marca l'objectiu de córrer-ne una algun dia. Quan vaig creuar la línia d'arribada (oooooh, estadi Olímpic Lluís Companys) més enllà de l'emoció i l'allau de sensacions indescriptibles que vaig sentir, vaig ser conscient que si hagués sabut abans de la cursa, la meitat de les coses que aleshores ja sabia, hauria fet 10 minuts menys. Així, de forma ràpida, recordo que duia unes bambes d'entrenament, amb molta sola....ara només porto les lleugeres, que al Cornellà Atlètic (on entrenava de petit) en dèixem "voladores". També recordo que vaig combatre la calor que feia tirant-me un munt d'aigua per sobre...i vaig quedar negat jo, les bambes, els mitjons, la samarreta, els pantalons...i pesava moltíssim més. Però aquests records del que acostumava a fer i ja no faig els aniré desgranant, a mida que s'acosti la prova.
A l'espera que trobi alguna cursa, demà torno a tenir test. 12 kms progressius, al circuit. L'objectiu és posar-me al nivell de l'any passat.
miércoles, 22 de agosto de 2007
SEMPRE EL MATEIX MALSON
Dimecres 22 d'agost
Ha arribat el gran dia, avui posaré a prova tots aquests mesos d'entrenaments, de patiments i emocions, de suors i dolors de cames i tantes altres sensacions que passen pel casp quan algú prepara una marató. Avui corro els 42,195 kms amb l'objectiu de rebaixar la meva marca. Em llevo d'hora, esmorzo i vaig cap a la zona de sortida. Però no sé per quin motiu, arribo amb el temps just...molt just...massa just. O m'afanyo o no estaré a punt pel tret de sortida. Escalfar-se, estirar-se, treure's la roba, deixar-la bossa al guarda-roba i anar cap a la línia de sortida. Són moltes coses per a tan poc temps. No hi arribaré a temps, no seré capaç. L'angoixa em domina quan veig tothom sortir a córrer, lluny, dos-cents metres més enllà. Terror: tot aquest temps d'entrenaments per arribar tard??? I ara, què?
Ara, em desperto. Entresuat, al llit, a casa, amb el cor accelerat pels nervis, però tranquil de veure que no ha passat res. No he estat perdent el temps, tind´ré una nova oportunitat el dia D...però el de debò. Més val que aquell dia no m'adormi.
És un malson que em ve de tant en tant, tot i que sovinteja quan s'apropa la marató. A 14 setmanes vista no em sembla lògic, però l'entenc com un bon senyal, un senyal que indica que ja estic mentalitzat. I això està bé. Ara, a ningú li desitjo els moments que es passen amb aquest patiment.
En tots els anys que fa que corro només he arribat tard a una cursa. Va ser fa tres temporades, a un 10.000 que feien a Moralzarzal, un poble de la "sierrrrrra madrilenynynynynya". No anava sobrat de temps i ens van tenir un munt d'estona per recollir el dorsal. Jo havia de passar pel cotxe per canviar-me i....quan vaig arribar a la línia de sortida els primers ja feia mig minut que corrien. Vaig anar amb la llengua fora tot el 10.000, però no va anar tan malament.
Però només ha estat una vegada...i això que quan era infantil i anava a alguna cursa, amb el meu pare, sempre estava patint perquè arribàvem massa justos de temps. I sempre m'enfadava perquè aleshores arribava massa nerviós perquè m'anessin bé les coses. Des d'aleshores, sempre he preferit anar a les curses pel meu compte...
Aquest matí n'he fet 15, bé. Tranquil.
Ha arribat el gran dia, avui posaré a prova tots aquests mesos d'entrenaments, de patiments i emocions, de suors i dolors de cames i tantes altres sensacions que passen pel casp quan algú prepara una marató. Avui corro els 42,195 kms amb l'objectiu de rebaixar la meva marca. Em llevo d'hora, esmorzo i vaig cap a la zona de sortida. Però no sé per quin motiu, arribo amb el temps just...molt just...massa just. O m'afanyo o no estaré a punt pel tret de sortida. Escalfar-se, estirar-se, treure's la roba, deixar-la bossa al guarda-roba i anar cap a la línia de sortida. Són moltes coses per a tan poc temps. No hi arribaré a temps, no seré capaç. L'angoixa em domina quan veig tothom sortir a córrer, lluny, dos-cents metres més enllà. Terror: tot aquest temps d'entrenaments per arribar tard??? I ara, què?
Ara, em desperto. Entresuat, al llit, a casa, amb el cor accelerat pels nervis, però tranquil de veure que no ha passat res. No he estat perdent el temps, tind´ré una nova oportunitat el dia D...però el de debò. Més val que aquell dia no m'adormi.
És un malson que em ve de tant en tant, tot i que sovinteja quan s'apropa la marató. A 14 setmanes vista no em sembla lògic, però l'entenc com un bon senyal, un senyal que indica que ja estic mentalitzat. I això està bé. Ara, a ningú li desitjo els moments que es passen amb aquest patiment.
En tots els anys que fa que corro només he arribat tard a una cursa. Va ser fa tres temporades, a un 10.000 que feien a Moralzarzal, un poble de la "sierrrrrra madrilenynynynynya". No anava sobrat de temps i ens van tenir un munt d'estona per recollir el dorsal. Jo havia de passar pel cotxe per canviar-me i....quan vaig arribar a la línia de sortida els primers ja feia mig minut que corrien. Vaig anar amb la llengua fora tot el 10.000, però no va anar tan malament.
Però només ha estat una vegada...i això que quan era infantil i anava a alguna cursa, amb el meu pare, sempre estava patint perquè arribàvem massa justos de temps. I sempre m'enfadava perquè aleshores arribava massa nerviós perquè m'anessin bé les coses. Des d'aleshores, sempre he preferit anar a les curses pel meu compte...
Aquest matí n'he fet 15, bé. Tranquil.
martes, 21 de agosto de 2007
MOLT MILLOR
Dimarts 21 d'agost
Havia d'arribar el moment. No podia ser que cada dia estigués cansat, amb les cames pesades i adolorides, no. Hi ha un moment en què has de començar a assimilar els entrenaments. Aquest moment es va produir ahir dilluns. Vaig sortir a rodar a les vuit del matí, amb més fresca, i em vaig sentir molt còmode, àgil i lleuger...com feia temps que no em sentia. Tornava del Retiro cap a casa i vaig apretar una mica per provar-me (tampoc res de l'altre món, simplement una petita acceleracíó) i vaig veure que el cos em responia bé, que no m'ofegava...Un cop acabat, mentre estirava, vaig adonar-me que ja ha començat tot. No he tornat a la Casa de Campo, l'escenari dels tests, però estic convençut que quan hi vagi (probablement diumenge), en tornaré més content que l'última vegada.
La setmana passada la vaig tancar amb 81 kms. (13 cada dia, un altre 15 i un últim 14) i aquesta tinc intenció d'apropar-me als 90. De moment, tant dilluns com dimarts n'he fet 14, així que ja anirem veient.
Havia d'arribar el moment. No podia ser que cada dia estigués cansat, amb les cames pesades i adolorides, no. Hi ha un moment en què has de començar a assimilar els entrenaments. Aquest moment es va produir ahir dilluns. Vaig sortir a rodar a les vuit del matí, amb més fresca, i em vaig sentir molt còmode, àgil i lleuger...com feia temps que no em sentia. Tornava del Retiro cap a casa i vaig apretar una mica per provar-me (tampoc res de l'altre món, simplement una petita acceleracíó) i vaig veure que el cos em responia bé, que no m'ofegava...Un cop acabat, mentre estirava, vaig adonar-me que ja ha començat tot. No he tornat a la Casa de Campo, l'escenari dels tests, però estic convençut que quan hi vagi (probablement diumenge), en tornaré més content que l'última vegada.
La setmana passada la vaig tancar amb 81 kms. (13 cada dia, un altre 15 i un últim 14) i aquesta tinc intenció d'apropar-me als 90. De moment, tant dilluns com dimarts n'he fet 14, així que ja anirem veient.
jueves, 16 de agosto de 2007
AQUÍ PASSA ALGUNA COSA...O NO
Dijous 16 d'agost
Tinc apuntats en una llibreta tots els entrenaments, absolutament cada quilòmetre que he corregut des de 1996. Intento aprendre de tot el que em passa per, tot i així, de vegades encara em trobo amb sorpreses. Ahir dimecres vaig anar al circuit de 4 kms de la Casa de Campo, a la una de la tarda. Hi vaig fer tres voltes. El ritme (17'50, 16'50 i 16'10) va ser superior al de la setmana passada (19'10 i 16'40), però en l'última volta vaig patir de valent...fins al punt que em van venir pensaments nefastos, d'engegar la tercera volta a rodar, de parar...Feia calor, no havia begut prou líquid l'hora abans de córrer i feia bastant temps que no rodava tants quilòmetres.
El cas és que inicio l'última volta i...pam!!! 4'02" el primer km: perfecte, sensacional...només he demantenir així, al final apreto una mica i baixo de 16'00 sense patir.
I un be negre!!! El segon km (una mica més llarg) faig 4'07...i apretant perquè veia que m'havia adormit. El tercer comença amb una pujada que mata...però és un pèl més curt. Allà, a mitja pujada em van venir les temptacions de donar per finalitzat l'entrenament. Les cames no m'anaven, tenia la gola seca i un cansament fora del normal. Vaig fer-lo en 4'05. I en l'últim, lluitant per baixar de 4, vaig assolir un 3'55 (temps idèntic al de l'últim km de la setmana passada...tot i que amb una volta més al es cames).
Quan vaig arribar a casa, a part de cansat estava decebut. A aquestes alçades de la temporada, l'any passat no em costava baixar de 16...o potser si que em costava però eren habituals les voltes per sota de 4'.
Després, en fred, ho vaig tornar a pensar i em vaig convèncer que tampoc no està tan malament i que, per ser sincer, abans d'iniciar les voltes tenia previst anar, fins i tot, un xic més lent. Així que, en resum, el mal de cap va ser una qüestió temporal...per culpa del cansament de cames i braços, així com per la sensació de falta d'aire.
Conclusions: quan torni a la Casa de Campo, la setmana que ve, ho faré havent esmorzat suau i d'hora, i a una hora menys criminal. A la una del migdia, a mitjans d'agost, el cos no respon de la mateixa manera.
Tinc apuntats en una llibreta tots els entrenaments, absolutament cada quilòmetre que he corregut des de 1996. Intento aprendre de tot el que em passa per, tot i així, de vegades encara em trobo amb sorpreses. Ahir dimecres vaig anar al circuit de 4 kms de la Casa de Campo, a la una de la tarda. Hi vaig fer tres voltes. El ritme (17'50, 16'50 i 16'10) va ser superior al de la setmana passada (19'10 i 16'40), però en l'última volta vaig patir de valent...fins al punt que em van venir pensaments nefastos, d'engegar la tercera volta a rodar, de parar...Feia calor, no havia begut prou líquid l'hora abans de córrer i feia bastant temps que no rodava tants quilòmetres.
El cas és que inicio l'última volta i...pam!!! 4'02" el primer km: perfecte, sensacional...només he demantenir així, al final apreto una mica i baixo de 16'00 sense patir.
I un be negre!!! El segon km (una mica més llarg) faig 4'07...i apretant perquè veia que m'havia adormit. El tercer comença amb una pujada que mata...però és un pèl més curt. Allà, a mitja pujada em van venir les temptacions de donar per finalitzat l'entrenament. Les cames no m'anaven, tenia la gola seca i un cansament fora del normal. Vaig fer-lo en 4'05. I en l'últim, lluitant per baixar de 4, vaig assolir un 3'55 (temps idèntic al de l'últim km de la setmana passada...tot i que amb una volta més al es cames).
Quan vaig arribar a casa, a part de cansat estava decebut. A aquestes alçades de la temporada, l'any passat no em costava baixar de 16...o potser si que em costava però eren habituals les voltes per sota de 4'.
Després, en fred, ho vaig tornar a pensar i em vaig convèncer que tampoc no està tan malament i que, per ser sincer, abans d'iniciar les voltes tenia previst anar, fins i tot, un xic més lent. Així que, en resum, el mal de cap va ser una qüestió temporal...per culpa del cansament de cames i braços, així com per la sensació de falta d'aire.
Conclusions: quan torni a la Casa de Campo, la setmana que ve, ho faré havent esmorzat suau i d'hora, i a una hora menys criminal. A la una del migdia, a mitjans d'agost, el cos no respon de la mateixa manera.
domingo, 12 de agosto de 2007
PRIMERA SETMANA, OK
Diumenge 12 d'agost
Tanco la primera setmana d'entrenaments amb un somriure als llavis, content perquè em torno a sentir corredor. Un patata, però corredor. Estic fatal de forma i la calor no ajuda gens a sentir-me millor. He fet 66 kms en 6 dies (vaig descansar dimecres) i el dia que pitjor ho vaig passar va ser ahir dissabte: vaig anar a la Casa de Campo, on faig els "entrenaments de qualitat". Al cerro Garabitas hi ha un circuit de quatre kms, amb els punts marcats, i des que vaig arribar a Madrid, l'any 2003, hi he anat amb freqüència. Com deia, ahir va ser el primer dia de la temporada que m'hi vaig acostar. Vaig fer només dues voltes: la primera, molt lenta (+-4'47"), em va servir per temptejar el terreny...en la segona vaig voler alleugerir una mica el ritme i va ser aleshores quan van arribar els problemes (+-4'10") suor freda, boca totalment seca, mareig...Però, què em pensava, sinó? És el que hi ha. A partir d'aquí, ja tinc una primera referència. Ara, a millorar-la.
Els 66 kms d'aquesta setmana 16 igualen la xifra que vaig fer la mateixa setmana 16 de la temporada passada (vaig pel bon camí). Hauré d'estar atent, perquè fa un any vaig agafar un refredat tal dia com avui i vaig haver de fer un retrocés en els entrenaments per haver-me de quedar al llit: Si tot va bé, en la setmana que demà comença espero poder superar amb escreix els 33 kms de la setmana 15 de 2006.
A banda del refredat, també hauré d'anar amb compte amb les lesions, molt habituals en els meus diferents tendons, al començament de les temporades. Jo sóc d'aquells que estiren més aviat poc...i al final es paga, clar. Un dels compromisos que m'he fet aquesta vegada és millorar aquest aspecte: és millor perdre deu minuts al dia que no deixar escapar una temporada...Així que toca cuidar-se.
Tanco la primera setmana d'entrenaments amb un somriure als llavis, content perquè em torno a sentir corredor. Un patata, però corredor. Estic fatal de forma i la calor no ajuda gens a sentir-me millor. He fet 66 kms en 6 dies (vaig descansar dimecres) i el dia que pitjor ho vaig passar va ser ahir dissabte: vaig anar a la Casa de Campo, on faig els "entrenaments de qualitat". Al cerro Garabitas hi ha un circuit de quatre kms, amb els punts marcats, i des que vaig arribar a Madrid, l'any 2003, hi he anat amb freqüència. Com deia, ahir va ser el primer dia de la temporada que m'hi vaig acostar. Vaig fer només dues voltes: la primera, molt lenta (+-4'47"), em va servir per temptejar el terreny...en la segona vaig voler alleugerir una mica el ritme i va ser aleshores quan van arribar els problemes (+-4'10") suor freda, boca totalment seca, mareig...Però, què em pensava, sinó? És el que hi ha. A partir d'aquí, ja tinc una primera referència. Ara, a millorar-la.
Els 66 kms d'aquesta setmana 16 igualen la xifra que vaig fer la mateixa setmana 16 de la temporada passada (vaig pel bon camí). Hauré d'estar atent, perquè fa un any vaig agafar un refredat tal dia com avui i vaig haver de fer un retrocés en els entrenaments per haver-me de quedar al llit: Si tot va bé, en la setmana que demà comença espero poder superar amb escreix els 33 kms de la setmana 15 de 2006.
A banda del refredat, també hauré d'anar amb compte amb les lesions, molt habituals en els meus diferents tendons, al començament de les temporades. Jo sóc d'aquells que estiren més aviat poc...i al final es paga, clar. Un dels compromisos que m'he fet aquesta vegada és millorar aquest aspecte: és millor perdre deu minuts al dia que no deixar escapar una temporada...Així que toca cuidar-se.
martes, 7 de agosto de 2007
AGULLETES
Dilluns 6 d'agost
En diem agulletes o tiretes, però al diccionari apareixen sota el nom de CRUIXIMENT: "estat de fatiga extrema amb fort sofriment del cos o d'una part del cos". Això és el que sento ara mateix, el que he sentit durant tot el dia i, sobretot, quan m'he posat a córrer a les deu de la nit. Busco la fresca nocturna per evitar afegir més duresa a aquest retorn i aquest vespre he fet ja deu quilometrets. Començo la setmana amb el retrovisor posat en la temporada passada. En la setmana 16 del 2006 vaig fer 66 kms. L'objectiu és repetir distància. Hauré de córrer sis dies...
En diem agulletes o tiretes, però al diccionari apareixen sota el nom de CRUIXIMENT: "estat de fatiga extrema amb fort sofriment del cos o d'una part del cos". Això és el que sento ara mateix, el que he sentit durant tot el dia i, sobretot, quan m'he posat a córrer a les deu de la nit. Busco la fresca nocturna per evitar afegir més duresa a aquest retorn i aquest vespre he fet ja deu quilometrets. Començo la setmana amb el retrovisor posat en la temporada passada. En la setmana 16 del 2006 vaig fer 66 kms. L'objectiu és repetir distància. Hauré de córrer sis dies...
lunes, 6 de agosto de 2007
EL RETORN
Diumenge 5 d'agost
He passat deu dies a Grècia, de vacances i tot just fa una estona que he arribat a Madrid. Després de dormir una estoneta, m'he vestit de curt, m'he calçat les bambes i he sortit al carrer, a estrenar la temporada 2007/2008, a fer el primer entrenament. La marató de Sant Sebastià, per a mi, comença el compte enrere: falten 16 setmanes, 112 dies. Avui han estat 6 kms., en 31 minutets. Ritme tranquil, per damunt dels 5'. Les sensacions no han estat gaire bones: sembla que hagi de trencar-se'm tot...però no em preocupa: fa un munt de dies que no faig res més que caminar i nedar. A partir de demà la idea és anar augmentant de quilòmetres. Les referències de la marató dels anys anteriors em serviran per anar posant-me a to.
Per cert, recomano Grècia a aquells que gaudeixin de les postes de sol. Sobretot, a l'illa de Santorini. Espectacular.
He passat deu dies a Grècia, de vacances i tot just fa una estona que he arribat a Madrid. Després de dormir una estoneta, m'he vestit de curt, m'he calçat les bambes i he sortit al carrer, a estrenar la temporada 2007/2008, a fer el primer entrenament. La marató de Sant Sebastià, per a mi, comença el compte enrere: falten 16 setmanes, 112 dies. Avui han estat 6 kms., en 31 minutets. Ritme tranquil, per damunt dels 5'. Les sensacions no han estat gaire bones: sembla que hagi de trencar-se'm tot...però no em preocupa: fa un munt de dies que no faig res més que caminar i nedar. A partir de demà la idea és anar augmentant de quilòmetres. Les referències de la marató dels anys anteriors em serviran per anar posant-me a to.
Per cert, recomano Grècia a aquells que gaudeixin de les postes de sol. Sobretot, a l'illa de Santorini. Espectacular.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
