I QUIN ÉS L'ESTEL QUE EM GUIA?

Dimecres, 29 d'agost

Quanta raó té l'Antoine de Saint Exupéry. No tinc el plaer de conèixer-lo, però les seves paraules fan reflexionar. L'objectiu de tot plegat és fer marca a la marató i hi ha diferents mètodes per aconseguir-ho. Aquí l'únic problema que hi ha és que mai abans m'havia passat de trobar-me tan lent i tan cansat en un circuit que conec a la perfecció. El camí que segueixo és el que vaig prendre en anys anteriors, però els resultats no són els que haurien de ser. Que només fa tres setmanes que m'entreno i que he de tenir paciència, és un fet. Però és preocupant comparar...quan jo sempre ho he comparat tot.

Per no menjar-me gaire l'olla, he decidit fer cas al Joan. Apartar-me unes setmanetes de la Casa de Campo i el circuit, i seguir augmentant el quilometratge. En aquest sentit, entre dilluns, dimarts i dimecres ja sumo 54 kms (18 cada dia). I cada jornada m'he anat sentint millor, especialment avui. Si no tinc velocitat, com a mínim que el cos se'm vagi acostumant a fer tirades.

Ja he trobat una cursa per estrenar-me. De fet n'hi ha dues el mateix dia (16 de setembre) i ara m'he de decidir. L'una és a Moralzarzal, un poble de la "sierra madrileña", on ja he anat altres anys. El recorregut és duret, barreja asfalt i muntanya, però no va malament. L'altra és la Cursa de La Elipa, un barri obrer de l'est de Madrid. L'any passat m'hi vaig estrenar. Com queda bastant a prop de casa és probable que acabi decantant-me per aquesta segona.