NECESSITO FER ALGUNA CURSA

Dissabte 25 d'agost

Tinc moltes ganes de provar-me en alguna cursa, algun 10.000...però tinc la mala sort que els que hi ha em toquen bastant lluny de casa i no en vull anar a cap que estigui a més de 30 kms!!!
Però les ganes les tinc i espero, en un termini de dues setmanes, haver trobat alguna cursa per treure'm el neguit.
Córrer curses és una de les coses necessàries per a fer una bona marató. El ritme de competició el pots entrenar (si vols anar a 3'30", et poses a 3'30" en un circuit o en una pista i som-hi, a fer quilòmetres), però les sensacions que et dóna una cursa van molt més enllà. Cada competició en què un participa és un plus d'experiència...tant si ha anat bé, com si no. Perquè de tot s'aprèn. Exemples n'hi ha molts: hora de despertar-se, hora d'esmorzar, què esmorzar (els invents no els farem el dia de la marató, no? Que vols prendre't glucoses o conglomerats d'aquells de fruites el dia de la cursa, doncs te les prens en un 10.000 o en una mitja, lògicament. I així veus com les pots portar durant la cursa o com te les donaran, com entren en el teu cos i quin efecte tenen...No tot val igual per a tothom. I és bo saber que et va millor.) Però també està bé "aprendre" a seguir el ritme d'algú altre, "aprendre" a patir quan no pots més i et passa fins i tot l'apuntador...

El dia de la marató hi ha milers de factors diferents que poden alterar el teu rendiment durant la cursa, així que com millor en coneguis les conseqüències, millor te'n podràs sortir.

La meva primera marató no la vaig preparar, en absolut. La vaig córrer com aquell que es marca l'objectiu de córrer-ne una algun dia. Quan vaig creuar la línia d'arribada (oooooh, estadi Olímpic Lluís Companys) més enllà de l'emoció i l'allau de sensacions indescriptibles que vaig sentir, vaig ser conscient que si hagués sabut abans de la cursa, la meitat de les coses que aleshores ja sabia, hauria fet 10 minuts menys. Així, de forma ràpida, recordo que duia unes bambes d'entrenament, amb molta sola....ara només porto les lleugeres, que al Cornellà Atlètic (on entrenava de petit) en dèixem "voladores". També recordo que vaig combatre la calor que feia tirant-me un munt d'aigua per sobre...i vaig quedar negat jo, les bambes, els mitjons, la samarreta, els pantalons...i pesava moltíssim més. Però aquests records del que acostumava a fer i ja no faig els aniré desgranant, a mida que s'acosti la prova.

A l'espera que trobi alguna cursa, demà torno a tenir test. 12 kms progressius, al circuit. L'objectiu és posar-me al nivell de l'any passat.