Dimarts, 30 d'octubre
"Això abans no em passava"...comença a ser una frase massa habitual, com a mínim aquesta temporada. Jo tenia un any bo i un altre de dolent, per culpa de les lesions. Ara, ni m'acabo de lesionar ni acabo d'aconseguir un bon temps. Mentrestant, després de cada cursa estic dos o tres dies que no funciono, que les cames em fan figa, que tinc dolors per tot arreu i que em costa tornar a córrer a ritme.
Fa dos dies que m'arrossego, fent 14/15 kms. Demà m'agradaria fer-ne 18 o 20, però no tinc clar acabar fent-ho. M'agradaria anar a un ritme més viu, però no ho sé. Dijous seré a Barcelona, inicialment tenia la idea d'anar a la Cursa de l'Amistat (grans records, Joan...) però tenint en compte que comença amb una baixada terrible (se surt del castell de Montjuïc i s'arriba al Tibidabo) i que no estic del tot recuperat de la sobrecàrrega al soli, acabaré fent una tirada llarga a les Aigües.
martes, 30 de octubre de 2007
domingo, 28 de octubre de 2007
SALVAT, DE MOMENT. VALDEMORO, DUR
Diumenge, 28 d'octubre
Era dijous, el dia després de la tirada llarga, que anava gairebé coixejant. La combinació massatges-gel i córrer sobre terra durant dos dies sencers va funcionar i el soli es va anar curant. Entenc que hauria estat més prudent no anar a Valdemoro a córrer una mitja, lògicament sobre asfalt, i quedar-me a la Casa de Campo rodant suau. Però les bones sensacions i les ganes van poder molt més. Així que m'he tirat a la piscina.
Per telèfon m'havien dit que a Valdemoro hi havia un circuit totalment pla...però ja sabem que ens enganyen sempre. M'hauria d'haver assegurat amb altres fonts, alienes a l'organització, perquè tenia l'alternativa d'anar a la Mitja de Villaverde (Leganés), que, avui sí, m''han assegurat que és menys dura que aquesta. Hi ha molts tobogans, curts però amb un fort pendent, un trenca-cames. De gent no n'hi havia gaire. S'ha format un primer grup de 4 corredors, un altre de dos i un tercer on anàvem 25 tios. M'he trobat molt bé, he anat tirant del grup a estones, com a Mollerussa. Al pas per la primera de les dues voltes ja ens havíem quedat 7 atletes, però allà s'ha trencat el que quedava de grup. Aquest és el moment clau, per a mi: decidir si apretes i forces una mica per mantenir-te amb els que se'n van o anar fent amb els que pateixen. Després d'un intent poc convincent de seguir el viatge endavant, he optat per la segona opció i m'he quedat amb 2 locals i una llebre. M'he recuperat i he agafat el ritme una altra vegada. Al km. 17 he fet un petit canvi i me n'he anat sol. No he pogut enganxar el primer corredor que em precedia, però he gaudit apretant i patint de valent els últims 4.000 metres. Temps final: 1h 17'13", 22" més lent que a Mollerussa, però en unes condicions més complicades. Desena posició...mai m'ha preocupat gaire però sempre motiva una mica. I sensacions bones, força bones. Sap greu perquè no sóc el de l'any passat, però estic lluitant bé.
Si no em lesiono en aquest últim mes, a Donostia hi arribaré amb menys ritme que l'any passat, però més quilòmetres i més competició. No veig la marca per enlloc, però puc lluitar per estar sobre els 2-37.
Era dijous, el dia després de la tirada llarga, que anava gairebé coixejant. La combinació massatges-gel i córrer sobre terra durant dos dies sencers va funcionar i el soli es va anar curant. Entenc que hauria estat més prudent no anar a Valdemoro a córrer una mitja, lògicament sobre asfalt, i quedar-me a la Casa de Campo rodant suau. Però les bones sensacions i les ganes van poder molt més. Així que m'he tirat a la piscina.
Per telèfon m'havien dit que a Valdemoro hi havia un circuit totalment pla...però ja sabem que ens enganyen sempre. M'hauria d'haver assegurat amb altres fonts, alienes a l'organització, perquè tenia l'alternativa d'anar a la Mitja de Villaverde (Leganés), que, avui sí, m''han assegurat que és menys dura que aquesta. Hi ha molts tobogans, curts però amb un fort pendent, un trenca-cames. De gent no n'hi havia gaire. S'ha format un primer grup de 4 corredors, un altre de dos i un tercer on anàvem 25 tios. M'he trobat molt bé, he anat tirant del grup a estones, com a Mollerussa. Al pas per la primera de les dues voltes ja ens havíem quedat 7 atletes, però allà s'ha trencat el que quedava de grup. Aquest és el moment clau, per a mi: decidir si apretes i forces una mica per mantenir-te amb els que se'n van o anar fent amb els que pateixen. Després d'un intent poc convincent de seguir el viatge endavant, he optat per la segona opció i m'he quedat amb 2 locals i una llebre. M'he recuperat i he agafat el ritme una altra vegada. Al km. 17 he fet un petit canvi i me n'he anat sol. No he pogut enganxar el primer corredor que em precedia, però he gaudit apretant i patint de valent els últims 4.000 metres. Temps final: 1h 17'13", 22" més lent que a Mollerussa, però en unes condicions més complicades. Desena posició...mai m'ha preocupat gaire però sempre motiva una mica. I sensacions bones, força bones. Sap greu perquè no sóc el de l'any passat, però estic lluitant bé.
Si no em lesiono en aquest últim mes, a Donostia hi arribaré amb menys ritme que l'any passat, però més quilòmetres i més competició. No veig la marca per enlloc, però puc lluitar per estar sobre els 2-37.
viernes, 26 de octubre de 2007
CATACRAC
Divendres, 26 d'octubre
M'havia avisat la cama esquerra, en diferents punts. Però ha hagut de ser la dreta la que m'ha matat. Just a sota el bessó, no sé com s'anomena el múscul que hi ha, però estava adolorit (fins abans d'ahir creia que eren tiretes). Després dels 27 el dolor va augmentar i avui (13 kms suaus) he hagut de parar un moment. En pujades ho noto més. M'hi aplico gel i m'hi faig massatges. He d'estar molt pendent de l'evolució, però crec que la mitja marató de diumenge l'hauré d'anular (si només fos la mitja de diumenge)...Em temo el pitjor.
M'havia avisat la cama esquerra, en diferents punts. Però ha hagut de ser la dreta la que m'ha matat. Just a sota el bessó, no sé com s'anomena el múscul que hi ha, però estava adolorit (fins abans d'ahir creia que eren tiretes). Després dels 27 el dolor va augmentar i avui (13 kms suaus) he hagut de parar un moment. En pujades ho noto més. M'hi aplico gel i m'hi faig massatges. He d'estar molt pendent de l'evolució, però crec que la mitja marató de diumenge l'hauré d'anular (si només fos la mitja de diumenge)...Em temo el pitjor.
jueves, 25 de octubre de 2007
PRIMERA TIRADA LLARGA
Dijous, 25 d'octubre
M'he anat recuperant de la mitja (tres dies, 43 kms) i avui he fet una tirada llarga. La primera de la temporada. Han estat 27 kms en 1h 56', a dos quarts de vuit del matí. M'he trobat bé, lleuger, àgil...però no he anat ràpid, el ritme l'he volgut mantenir suau. Ara bé, el bessó i els isquios sembla que fan una mica el tonto i em recorda a quan em vaig lesionar fa dues temporades...Per si de cas, a banda d'estirar, m'estic fent massatges a la zona.
Estic més animat que fa unes setmanes. Espero que Mollerussa acabi sent un punt d'inflexió. Amb aquest esperit m'entreno ara mateix i m'intento agafar a alguna cosa. Diumenge vinent torno a córrer una mitja, a Valdemoro. No estic pendent de la marca, no em preocupa M'han dit que és plana, però tenint en compte que hi arribaré havent fet avui els 27, no m'ho agafo com una referència important (està clar que li faré cas només en el cas que aconsegueixi un bon temps...una mica de morro, ho reconec, però les coses són així.)
M'he anat recuperant de la mitja (tres dies, 43 kms) i avui he fet una tirada llarga. La primera de la temporada. Han estat 27 kms en 1h 56', a dos quarts de vuit del matí. M'he trobat bé, lleuger, àgil...però no he anat ràpid, el ritme l'he volgut mantenir suau. Ara bé, el bessó i els isquios sembla que fan una mica el tonto i em recorda a quan em vaig lesionar fa dues temporades...Per si de cas, a banda d'estirar, m'estic fent massatges a la zona.
Estic més animat que fa unes setmanes. Espero que Mollerussa acabi sent un punt d'inflexió. Amb aquest esperit m'entreno ara mateix i m'intento agafar a alguna cosa. Diumenge vinent torno a córrer una mitja, a Valdemoro. No estic pendent de la marca, no em preocupa M'han dit que és plana, però tenint en compte que hi arribaré havent fet avui els 27, no m'ho agafo com una referència important (està clar que li faré cas només en el cas que aconsegueixi un bon temps...una mica de morro, ho reconec, però les coses són així.)
martes, 23 de octubre de 2007
CATORZE A CATORZE, PER RECUPERAR-ME
Dimarts, 23 d'octubre
Després de la Mitja de Móstoles, fa tres setmanes, vaig sumar molts kms en només tres dies, malgrat que tenia múltiples dolors musculars en forma d'agulletes. Em va costar recuperar-me i no vaig córrer a gust fins divendres. Per evitar que es repeteixi, ara he fet 14 kms suaus els dos dies d'aquesta setmana. Tinc una petita sobrecàrrega muscular al bessó de la cama esquerra, a banda dels problemes als isquitibials de la mateixa, que no desapareixen.
És una obvietat, d'acord, però quan miro el calendari m'adono que cada cop queda menys...i ara només 5 setmanes. Des d'abans de l'estiu que ja tenim allotjament i el vol me'l vaig agafar fa un mes. Ara queda un pas més, que és el d'inscriure'm a la cursa. Ho faré en els pròxims dies. Sempre som a temps de fer-nos enrere, però quantes més coses tens, més il.lusió et fa, més et batega el cor, més ganes tens que arribi el moment. Però que tampoc passi massa ràpid, que m'ha de donar temps a pujar un punt més de forma. En dues o tres setmanes hauria d'apropar-me a un nivell òptim.
Després de la Mitja de Móstoles, fa tres setmanes, vaig sumar molts kms en només tres dies, malgrat que tenia múltiples dolors musculars en forma d'agulletes. Em va costar recuperar-me i no vaig córrer a gust fins divendres. Per evitar que es repeteixi, ara he fet 14 kms suaus els dos dies d'aquesta setmana. Tinc una petita sobrecàrrega muscular al bessó de la cama esquerra, a banda dels problemes als isquitibials de la mateixa, que no desapareixen.
És una obvietat, d'acord, però quan miro el calendari m'adono que cada cop queda menys...i ara només 5 setmanes. Des d'abans de l'estiu que ja tenim allotjament i el vol me'l vaig agafar fa un mes. Ara queda un pas més, que és el d'inscriure'm a la cursa. Ho faré en els pròxims dies. Sempre som a temps de fer-nos enrere, però quantes més coses tens, més il.lusió et fa, més et batega el cor, més ganes tens que arribi el moment. Però que tampoc passi massa ràpid, que m'ha de donar temps a pujar un punt més de forma. En dues o tres setmanes hauria d'apropar-me a un nivell òptim.
domingo, 21 de octubre de 2007
MOLLERUSSA, PUNT D'INFLEXIÓ
Diumenge, 21 d'octubre
Punt d'inflexió, o això és el que m'agradaria.. Aquest matí he corregut la Mitja de Mollerussa, deia l'altre dia que em volia treure una espina i, d'una o altra manera, me l'he tret. He arribat el setzè, amb un temps d'1h16'51". No és, ni de bon tros, un gran temps. La temporada passada no vaig córrer cap mitja en aquest temps...sempre més ràpidament. Però després del desastre de Móstoles ja em conformo. La cursa ha estat molt maca, començava a Mollerussa i baixava per una carretera fins a Bellvís. Dic baixava, tot i que no m'he adonat que ho feia fins que m'ha tocat tornar. A l'anada, a 3'30" de mitjana, semblava que volava, que tots els quilòmetres eren curts, etc. Però de tornada m'he adonat que no. Aleshores he passat als 3'45 i lluitant.
No només el ritme ha estat més ràpid, les sensacions també han estat més bones: de sortida m'he integrat en un segon grup que s'ha creat a partir del km.3. M'anava trobant bé i, de tant en tant, tirava de la gent. Però a la sortida de Bellvís la cosa s'ha trencat, i m'he quedat amb dos companys de fuga, un de l'Atletisme de Tarragona i l'altre de l'Aire de Granollers. He patit de valent per aguantar el seu ritme i, de fet, m'anava quedant. Però al km. 18, veient que anaven caient els segons i que no baixaria d'1h17' me l'he jugat i he apretat lleugerament. Me n'he anat, he salvat el crono amb el definitiu 1h16'51 i una satisfacció difícil de creure però que accepto com a tal.
El primer 10.000, de tímida baixada, però baixada al cap i a la fi, l'he fet en 15'10"....un minut i mig menys que en l'únic 10.000 que fet aquesta temporada. El ritme de mitjana dels 21.097 és de 3'39"...un temps que em permet tornar a aspirar a alguna cosa a Donostia. Avui, de ben segur, dormiré més tranquil.
Punt d'inflexió, o això és el que m'agradaria.. Aquest matí he corregut la Mitja de Mollerussa, deia l'altre dia que em volia treure una espina i, d'una o altra manera, me l'he tret. He arribat el setzè, amb un temps d'1h16'51". No és, ni de bon tros, un gran temps. La temporada passada no vaig córrer cap mitja en aquest temps...sempre més ràpidament. Però després del desastre de Móstoles ja em conformo. La cursa ha estat molt maca, començava a Mollerussa i baixava per una carretera fins a Bellvís. Dic baixava, tot i que no m'he adonat que ho feia fins que m'ha tocat tornar. A l'anada, a 3'30" de mitjana, semblava que volava, que tots els quilòmetres eren curts, etc. Però de tornada m'he adonat que no. Aleshores he passat als 3'45 i lluitant.
No només el ritme ha estat més ràpid, les sensacions també han estat més bones: de sortida m'he integrat en un segon grup que s'ha creat a partir del km.3. M'anava trobant bé i, de tant en tant, tirava de la gent. Però a la sortida de Bellvís la cosa s'ha trencat, i m'he quedat amb dos companys de fuga, un de l'Atletisme de Tarragona i l'altre de l'Aire de Granollers. He patit de valent per aguantar el seu ritme i, de fet, m'anava quedant. Però al km. 18, veient que anaven caient els segons i que no baixaria d'1h17' me l'he jugat i he apretat lleugerament. Me n'he anat, he salvat el crono amb el definitiu 1h16'51 i una satisfacció difícil de creure però que accepto com a tal.
El primer 10.000, de tímida baixada, però baixada al cap i a la fi, l'he fet en 15'10"....un minut i mig menys que en l'únic 10.000 que fet aquesta temporada. El ritme de mitjana dels 21.097 és de 3'39"...un temps que em permet tornar a aspirar a alguna cosa a Donostia. Avui, de ben segur, dormiré més tranquil.
viernes, 19 de octubre de 2007
DE BAIXADA I A CREUAR ELS DITS
Divendres, 19 d'octubre
Aquests últims, han estat tres dies suaus en setmana de baixada: 20, 14 i 13 kms, a 4'10-4'20", com faig habitualment. He entrenat sempre a primera hora del matí, sense més problemes que la son i unes molèsties als isquios de la cama esquerra que no em permeten estirar-la bé quan començo a córrer (quan passen uns quilòmetres ja gairebé no sento res...però em fa estar alerta).
Avui marxo cap a Barcelona, torno a tenir un cap de setmana apretadet, i correré demà a les Aigües (grans records!!!)
Aquests últims, han estat tres dies suaus en setmana de baixada: 20, 14 i 13 kms, a 4'10-4'20", com faig habitualment. He entrenat sempre a primera hora del matí, sense més problemes que la son i unes molèsties als isquios de la cama esquerra que no em permeten estirar-la bé quan començo a córrer (quan passen uns quilòmetres ja gairebé no sento res...però em fa estar alerta).
Avui marxo cap a Barcelona, torno a tenir un cap de setmana apretadet, i correré demà a les Aigües (grans records!!!)
miércoles, 17 de octubre de 2007
BAIXA LA MOTIVACIÓ
Dimarts, 17 d'octubre
Deu ser perquè m'exigeixo molt i no me'n surto, però és cert que m'està costant entrenar-me. Ara que estic veient que no arribo, em falten ganes per fer coses ràpides. Surto cada dia, d'acord, però rodo, rodo, rodo i rodo. Ahir, per trencar, vaig fer una volteta ràpida a la Quinta de los Molinos, un parc petit que hi ha per damunt d'Arturo Soria...és una forma de buscar noves referències i satisfer la necessitat de millora que jano trobo a la Casa de Campo o a les curses. En aquest cas concret vaig passar de 4'56 a 4'28...Ooooooh, quina millora!!! Res de res. Ara bé, he superat la fase "d'angoixa" i ara estic assimilant la realitat.
Avui he rodat més ràpidament, 20 quilometrets. Molt bé.
Deu ser perquè m'exigeixo molt i no me'n surto, però és cert que m'està costant entrenar-me. Ara que estic veient que no arribo, em falten ganes per fer coses ràpides. Surto cada dia, d'acord, però rodo, rodo, rodo i rodo. Ahir, per trencar, vaig fer una volteta ràpida a la Quinta de los Molinos, un parc petit que hi ha per damunt d'Arturo Soria...és una forma de buscar noves referències i satisfer la necessitat de millora que jano trobo a la Casa de Campo o a les curses. En aquest cas concret vaig passar de 4'56 a 4'28...Ooooooh, quina millora!!! Res de res. Ara bé, he superat la fase "d'angoixa" i ara estic assimilant la realitat.
Avui he rodat més ràpidament, 20 quilometrets. Molt bé.
lunes, 15 de octubre de 2007
NO NEWS GOOD NEWS? NOT ALWAYS
Dilluns, 15 d'octubre
He estat uns dies sense escriure, no han estat gaires, però deu ser cert que quan les coses no rutllen se'm treuen les ganes d'afrontar la pàgina en blanc. Dijous passat vaig anar cap a la Casa de Campo i en vaig tornar decebut...Hi anava encara amb agulletes de la mitja marató de Móstoles i em posava a córrer abans de les vuit del matí: massa aviat, tot plegat. Vaig aguantar tres voltes, en progressió, sí, però a un ritme que feia riure. Al final de la segona ja vaig decidir que no faria l'entrenament previst, que ho canviaria per una rodada a ritme més o menys exigent. Vaig fer 20 kms. Divendres, dissabte i diumenge vaig fer tirades de 18, 23 i 18 respectivament i, avui, ja em trobo molt millor. He decidit aprofitar que aquest cap de setmana vaig a Barcelona per córrer a Mollerussa. Em vull treure una espina...tot i que intentaré no prendre-m'ho com una cosa definitiva. No estic en forma, no com l'any passat. Ho assumeixo i punt. Però no ho deixo córrer, seguiré intentant-ho i el dia D sortiré a donar-ho tot, a veure si sona la flauta.
De moment, aquesta setmana baixaré de quilòmetres: la passada la vaig tancar amb 132.
He estat uns dies sense escriure, no han estat gaires, però deu ser cert que quan les coses no rutllen se'm treuen les ganes d'afrontar la pàgina en blanc. Dijous passat vaig anar cap a la Casa de Campo i en vaig tornar decebut...Hi anava encara amb agulletes de la mitja marató de Móstoles i em posava a córrer abans de les vuit del matí: massa aviat, tot plegat. Vaig aguantar tres voltes, en progressió, sí, però a un ritme que feia riure. Al final de la segona ja vaig decidir que no faria l'entrenament previst, que ho canviaria per una rodada a ritme més o menys exigent. Vaig fer 20 kms. Divendres, dissabte i diumenge vaig fer tirades de 18, 23 i 18 respectivament i, avui, ja em trobo molt millor. He decidit aprofitar que aquest cap de setmana vaig a Barcelona per córrer a Mollerussa. Em vull treure una espina...tot i que intentaré no prendre-m'ho com una cosa definitiva. No estic en forma, no com l'any passat. Ho assumeixo i punt. Però no ho deixo córrer, seguiré intentant-ho i el dia D sortiré a donar-ho tot, a veure si sona la flauta.
De moment, aquesta setmana baixaré de quilòmetres: la passada la vaig tancar amb 132.
miércoles, 10 de octubre de 2007
VAIG QUEDAR BALDAT
Dimecres, 10 d'octubre
Dilluns no em podia ni moure, 14; ahir vaig entrenar-me a la tarda, 21; aquest matí se m'enganxaven els llençols però m'he escapat per fer una rodadeta, 18. Així ha estat el postcursa, patidor pels múltiples dolors musculars, però l'he pogut superar sense haver-me de quedar parat. Tinc la idea d'anar demà a la Casa de Campo, però encara arrossego cansament i podria acabar-se girant la truita, si els temps que hi faig no m'agraden. La decisió encara no la tinc clara, tinc unes horetes per meditar-la.
Avui he viscut un ensurt important que m'ha fet patir una estona. Pujant cap a Las Rozas, amb en Christian, hem tingut un accident de trànsit. En una d'aquelles retencions, no hem frenat a temps i ens hem empotrat contra el cotxer del davant. El 206 d'en Christian ha quedat trinxat...i ell una mica fotut de les cervicals. Jo ho veia a venir i he parat una mica el cop amb els braços. Afortunadament, no me'n ressenteixo.
Dilluns no em podia ni moure, 14; ahir vaig entrenar-me a la tarda, 21; aquest matí se m'enganxaven els llençols però m'he escapat per fer una rodadeta, 18. Així ha estat el postcursa, patidor pels múltiples dolors musculars, però l'he pogut superar sense haver-me de quedar parat. Tinc la idea d'anar demà a la Casa de Campo, però encara arrossego cansament i podria acabar-se girant la truita, si els temps que hi faig no m'agraden. La decisió encara no la tinc clara, tinc unes horetes per meditar-la.
Avui he viscut un ensurt important que m'ha fet patir una estona. Pujant cap a Las Rozas, amb en Christian, hem tingut un accident de trànsit. En una d'aquelles retencions, no hem frenat a temps i ens hem empotrat contra el cotxer del davant. El 206 d'en Christian ha quedat trinxat...i ell una mica fotut de les cervicals. Jo ho veia a venir i he parat una mica el cop amb els braços. Afortunadament, no me'n ressenteixo.
lunes, 8 de octubre de 2007
MOSTOLES EM FA OBRIR ELS ULLS
Dilluns, 8 d'octubre
Els últims anys m'he trobat amb una circumstància que em va acompanyant al llarg del temps. Temporada si, temporada no, pateixo una lesió. Ara no estic lesionat, però veig que les coses no rutllen, no tant per molèsties musculars (que n'hi ha) com per resultats. Ahir va ser un dia d'aquells en què un s'adona que no. Que no funciona. Mitja Marató de Móstoles, 1h19'05", 27è...però sensacions d'impotència, de no poder seguir a cap dels grups que em van anar passant, de veure com els quilòmetres es fan massa llargs, que vas rondant els 4' en molts casos...Mal rotllo.
1h19 no ho havia fet des de 2004 i era en una pretemporada. Considero que, després de 9 setmanes, les coses m'haurien de sortir millor. I a aquestes alçades no és que tingui pressió pel temps que falta per a Donostia, però sóc conscient que cada cop és més difícil. Aconseguir rebaixar la marca és pràcticament una il.lusió que no s'agafa per enlloc.
Però...Intento agafar-me allà on puc per no donar-me per vençut. Ahir em va costar molt agafar un ritme que em fes sentir còmode i vaig començar a córrer bé a partir del km.9. No em vaig pujar en cap dels trens que em passaven, però en els últims dos kms vaig passar a 4 tios que m'havien deixat enrere una estona abans. Vaig fer un bon final a la pista d'atletisme, tenia forces, tenia cames...
Ara cal que descansi, em recuperi i segueixi intentant-ho. Tard o d'hora alguna cosa hauria de canviar, per a bé. I la lenta evolució dels tests a la Casa de Campo no és suficient: necessito un bon resultat en cursa. En buscaré una altra, necessito recuperar la moral perduda. Seguir endavant.
Els últims anys m'he trobat amb una circumstància que em va acompanyant al llarg del temps. Temporada si, temporada no, pateixo una lesió. Ara no estic lesionat, però veig que les coses no rutllen, no tant per molèsties musculars (que n'hi ha) com per resultats. Ahir va ser un dia d'aquells en què un s'adona que no. Que no funciona. Mitja Marató de Móstoles, 1h19'05", 27è...però sensacions d'impotència, de no poder seguir a cap dels grups que em van anar passant, de veure com els quilòmetres es fan massa llargs, que vas rondant els 4' en molts casos...Mal rotllo.
1h19 no ho havia fet des de 2004 i era en una pretemporada. Considero que, després de 9 setmanes, les coses m'haurien de sortir millor. I a aquestes alçades no és que tingui pressió pel temps que falta per a Donostia, però sóc conscient que cada cop és més difícil. Aconseguir rebaixar la marca és pràcticament una il.lusió que no s'agafa per enlloc.
Però...Intento agafar-me allà on puc per no donar-me per vençut. Ahir em va costar molt agafar un ritme que em fes sentir còmode i vaig començar a córrer bé a partir del km.9. No em vaig pujar en cap dels trens que em passaven, però en els últims dos kms vaig passar a 4 tios que m'havien deixat enrere una estona abans. Vaig fer un bon final a la pista d'atletisme, tenia forces, tenia cames...
Ara cal que descansi, em recuperi i segueixi intentant-ho. Tard o d'hora alguna cosa hauria de canviar, per a bé. I la lenta evolució dels tests a la Casa de Campo no és suficient: necessito un bon resultat en cursa. En buscaré una altra, necessito recuperar la moral perduda. Seguir endavant.
viernes, 5 de octubre de 2007
CANVIS DE RITME
Divendres, 5 d'octubre
Tres dies tranquil.lets els que he passat. En una setmana de baixada o en una setmana de cursa, la rebaixa de quilòmetres s'agraeix. Feia tants dies que estava corrent 18, 20 o més kms, que estar-ne fent 15 o 16 és un relax total. Avui he anat a un altre parc, la "Quinta de los Molinos": és a un quart d'hora de casa i està molt bé perquè té pujades i baixades. Anys enrere hi anava sovint, però ho vaig deixar. Els únics canvis de ritme, en forma de fartlek, que vaig fer la temporada passada, els vaig fer allà...Avui, no ha estat un fartlek, però he fet una volta curta ràpida: 4'56. Ja tinc una nova referència, que espero que m'animi a intentar superar-me i fer alguns canvis de ritme exigents, que sempre vénen bé.
Tres dies tranquil.lets els que he passat. En una setmana de baixada o en una setmana de cursa, la rebaixa de quilòmetres s'agraeix. Feia tants dies que estava corrent 18, 20 o més kms, que estar-ne fent 15 o 16 és un relax total. Avui he anat a un altre parc, la "Quinta de los Molinos": és a un quart d'hora de casa i està molt bé perquè té pujades i baixades. Anys enrere hi anava sovint, però ho vaig deixar. Els únics canvis de ritme, en forma de fartlek, que vaig fer la temporada passada, els vaig fer allà...Avui, no ha estat un fartlek, però he fet una volta curta ràpida: 4'56. Ja tinc una nova referència, que espero que m'animi a intentar superar-me i fer alguns canvis de ritme exigents, que sempre vénen bé.
miércoles, 3 de octubre de 2007
ENTRENAMENTS SOTA LA PLUJA
Dimecres, 3 d'octubre
Arriba el mes d'octubre i ho fa amb una bona colla de núvols carregats, que deixen anar aigua sense parar. Això és el que està passant des de dilluns. Al començament és força molest, un està acostumat a córrer amb la calor de l'estiu, buscant la fresca del matí, i de cop i volta es troba amb un aiguat rere un altre. Sona el desperatdor a primera hora del matí, aixeques la persiana, veus que no para de ploure i ajornes la sortida al carrer. Busques una estona en què no plogui i comences a canviar la dinàmica dels entrenaments. Però passen els dies i t'adones que no pots seguir d'aquesta manera. La decisió la vaig prendre ahir, justament ahir que havia de fer 21 kms. Vaig arribar a casa xop de dalt a baix. Com a mínim em queda la satisfacció d'haver fet la feina. D'aquí a uns dies, quan m'hi hagi acostumat, ja no serà tan problema. Però això serà d'aquí a uns dies...avui encara no he sortit: em fa un pal!!!
Arriba el mes d'octubre i ho fa amb una bona colla de núvols carregats, que deixen anar aigua sense parar. Això és el que està passant des de dilluns. Al començament és força molest, un està acostumat a córrer amb la calor de l'estiu, buscant la fresca del matí, i de cop i volta es troba amb un aiguat rere un altre. Sona el desperatdor a primera hora del matí, aixeques la persiana, veus que no para de ploure i ajornes la sortida al carrer. Busques una estona en què no plogui i comences a canviar la dinàmica dels entrenaments. Però passen els dies i t'adones que no pots seguir d'aquesta manera. La decisió la vaig prendre ahir, justament ahir que havia de fer 21 kms. Vaig arribar a casa xop de dalt a baix. Com a mínim em queda la satisfacció d'haver fet la feina. D'aquí a uns dies, quan m'hi hagi acostumat, ja no serà tan problema. Però això serà d'aquí a uns dies...avui encara no he sortit: em fa un pal!!!
lunes, 1 de octubre de 2007
A MIG CAMÍ
Dilluns, 1 d'octubre
Fa vuit setmanes que vaig tornar de vacances i vaig començar a entrenar. Falten viut setmanes per a la marató. Vaig començar de zero i això ha estat una rèmora que he anat arrossegant. Ara sembla que començo a estar fi, tot i que diria que vaig dues setmanes endarrerit. Ahir vaig tancar la setmana amb 130 kms i avui he iniciat el compte enrere de Móstoles amb 12 quilometrets suaus.
Ahir vaig esmorzar amb el rècord del Gebre aconseguit a Berlín. Una autèntica passada...42 kms a 2'57!!! Què lluny que queda, no? L'admiro.
Fa vuit setmanes que vaig tornar de vacances i vaig començar a entrenar. Falten viut setmanes per a la marató. Vaig començar de zero i això ha estat una rèmora que he anat arrossegant. Ara sembla que començo a estar fi, tot i que diria que vaig dues setmanes endarrerit. Ahir vaig tancar la setmana amb 130 kms i avui he iniciat el compte enrere de Móstoles amb 12 quilometrets suaus.
Ahir vaig esmorzar amb el rècord del Gebre aconseguit a Berlín. Una autèntica passada...42 kms a 2'57!!! Què lluny que queda, no? L'admiro.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
