Dilluns, 8 d'octubre
Els últims anys m'he trobat amb una circumstància que em va acompanyant al llarg del temps. Temporada si, temporada no, pateixo una lesió. Ara no estic lesionat, però veig que les coses no rutllen, no tant per molèsties musculars (que n'hi ha) com per resultats. Ahir va ser un dia d'aquells en què un s'adona que no. Que no funciona. Mitja Marató de Móstoles, 1h19'05", 27è...però sensacions d'impotència, de no poder seguir a cap dels grups que em van anar passant, de veure com els quilòmetres es fan massa llargs, que vas rondant els 4' en molts casos...Mal rotllo.
1h19 no ho havia fet des de 2004 i era en una pretemporada. Considero que, després de 9 setmanes, les coses m'haurien de sortir millor. I a aquestes alçades no és que tingui pressió pel temps que falta per a Donostia, però sóc conscient que cada cop és més difícil. Aconseguir rebaixar la marca és pràcticament una il.lusió que no s'agafa per enlloc.
Però...Intento agafar-me allà on puc per no donar-me per vençut. Ahir em va costar molt agafar un ritme que em fes sentir còmode i vaig començar a córrer bé a partir del km.9. No em vaig pujar en cap dels trens que em passaven, però en els últims dos kms vaig passar a 4 tios que m'havien deixat enrere una estona abans. Vaig fer un bon final a la pista d'atletisme, tenia forces, tenia cames...
Ara cal que descansi, em recuperi i segueixi intentant-ho. Tard o d'hora alguna cosa hauria de canviar, per a bé. I la lenta evolució dels tests a la Casa de Campo no és suficient: necessito un bon resultat en cursa. En buscaré una altra, necessito recuperar la moral perduda. Seguir endavant.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Hoy te he visto muy ocupado por la mañana, y la verdad, me he olvidado de preguntarte como te habia ido en Mostoles.Acabo de leerlo.Animo, amic.Jose.
Ànims i constància!
Per cert, m'han parlat d'un programa que fan a T5 Estrellas (TDT), que és com una espècie de reality show en què preparen a gent "del carrer" (fins i tot n'hi ha un que pesa 110kg!)per la marató de NY... a mi perquè això de córrer no em motiva, que sino...
Petonets!
a
Mira company, gaudeixo tant de les teves explicacions i de les teves crómiques detallades sobre els teus entrenaments, objectius, sensacions, emocions i altres, que em costa molt el trobar-te una mica decebut després de la mitja de Móstoles. Realment penso que el crono que vas realitzar no reflecteix la quantitat i sobretot la qualitat dels teus entrenaments. No em costaria gens dir-te que vas tenir un ,al dia i ja està, però com que jo que sóc realista o pesimista de mena, odio que em diguin això desp´res d'una mala cursa, ja que realment penso que he d'apretar més i lluitar força, et vull donar el meu suport per taal de que continuis engranant aquesta màquina de correr, ja que encara estàs en fase de rodatge i cal apretar i molt les dents, i em consta que així ho fas. Disculpa pel rotllo i continua endavant que encara tens moltes coses a demostrar i segur que seran positives...
Publicar un comentario