Dimecres, 10 d'octubre
Dilluns no em podia ni moure, 14; ahir vaig entrenar-me a la tarda, 21; aquest matí se m'enganxaven els llençols però m'he escapat per fer una rodadeta, 18. Així ha estat el postcursa, patidor pels múltiples dolors musculars, però l'he pogut superar sense haver-me de quedar parat. Tinc la idea d'anar demà a la Casa de Campo, però encara arrossego cansament i podria acabar-se girant la truita, si els temps que hi faig no m'agraden. La decisió encara no la tinc clara, tinc unes horetes per meditar-la.
Avui he viscut un ensurt important que m'ha fet patir una estona. Pujant cap a Las Rozas, amb en Christian, hem tingut un accident de trànsit. En una d'aquelles retencions, no hem frenat a temps i ens hem empotrat contra el cotxer del davant. El 206 d'en Christian ha quedat trinxat...i ell una mica fotut de les cervicals. Jo ho veia a venir i he parat una mica el cop amb els braços. Afortunadament, no me'n ressenteixo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario