Diumenge, 21 d'octubre
Punt d'inflexió, o això és el que m'agradaria.. Aquest matí he corregut la Mitja de Mollerussa, deia l'altre dia que em volia treure una espina i, d'una o altra manera, me l'he tret. He arribat el setzè, amb un temps d'1h16'51". No és, ni de bon tros, un gran temps. La temporada passada no vaig córrer cap mitja en aquest temps...sempre més ràpidament. Però després del desastre de Móstoles ja em conformo. La cursa ha estat molt maca, començava a Mollerussa i baixava per una carretera fins a Bellvís. Dic baixava, tot i que no m'he adonat que ho feia fins que m'ha tocat tornar. A l'anada, a 3'30" de mitjana, semblava que volava, que tots els quilòmetres eren curts, etc. Però de tornada m'he adonat que no. Aleshores he passat als 3'45 i lluitant.
No només el ritme ha estat més ràpid, les sensacions també han estat més bones: de sortida m'he integrat en un segon grup que s'ha creat a partir del km.3. M'anava trobant bé i, de tant en tant, tirava de la gent. Però a la sortida de Bellvís la cosa s'ha trencat, i m'he quedat amb dos companys de fuga, un de l'Atletisme de Tarragona i l'altre de l'Aire de Granollers. He patit de valent per aguantar el seu ritme i, de fet, m'anava quedant. Però al km. 18, veient que anaven caient els segons i que no baixaria d'1h17' me l'he jugat i he apretat lleugerament. Me n'he anat, he salvat el crono amb el definitiu 1h16'51 i una satisfacció difícil de creure però que accepto com a tal.
El primer 10.000, de tímida baixada, però baixada al cap i a la fi, l'he fet en 15'10"....un minut i mig menys que en l'únic 10.000 que fet aquesta temporada. El ritme de mitjana dels 21.097 és de 3'39"...un temps que em permet tornar a aspirar a alguna cosa a Donostia. Avui, de ben segur, dormiré més tranquil.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
No estic segur de si es tracatava d'un presentiment, ajudat pel fet que aquesta mitja era la cinquena vegada consecutiva que la feia i sabia de sobres quines sensacions transmet, però intuia que avui et quedaria enrera el mal regust de la mitja de Móstoles.
El rumb de la marató torna a canviar de direcció i aquesta vegada torna a encaminar-se a l'objectiu inicial ajudat això si per la força més forta que existeix: la motivació, sense la qual tots nosaltres no seriem capaços d'encadenar aquests entrenaments.
Espero que aquesta setmana i les posteriors tornis a recuperar les bones sensacions tant a nivell físic com psicologic i deixis a hores llum els millors parcials de la casa de campo.
Moltes salutacions
Sebas, no oblidis que el teu objectiu és Sant Sebastià i les mitges que et trobes pel camí dificilment es resolen als ritmes de quan no estàs pensant especificament en la Marató. Ara es tracta de recuperar les bones sensacions aquestes dos o tres setmanes que queden encara de feina dura abans del dia D i -sobretot- posar-se a punt i no fer imprudències els quinze dies finals.
Ens veiem a Sant Sebastià!
Publicar un comentario