MOLT BÉ, MOLT BÉ, MOLT BÉ

Dissabte, 29 de setembre

Vinc de la Casa de Campo. Vinc animat. Vinc content. No he mirat encara la llibreta d'entrenaments, potser quan ho faci segur que se'm baixa aquest estat d'ànim. Però el cas és que ara estic en un punt molt bo. 5 voltes, progressió bona, constant: 16'11, 15'45, 15'29, 15'25 i 15'09. He començat molt còmode, una mica més viu que l'últim dia. En la segona volta m'he hagut de frenar una mica perquè m'embalava (tenia moltes ganes de començar a lluitar). La tercera i quarta volta les he gaudit molt, han estat gairebé iguals, anava a un ritme bo, però no patia gens. I l'última, ha estat la més difícil. A partir del segon quilòmetre m'ha vingut a visitar el temut flat i he patit de valent: 3'47, 3'53, 3'52 i 3'35. L'últim km m'he entregat a fons, a passat a ser el més ràpid que he fet (en entrenaments) en tota la temporada.

He baixat la mitjana a 3'53"9, més de 4" més ràpid que la setmana passada i havent fetuna volta més. Amb aquests números no hauria de poder anar enlloc, però simplement són una referència que compta, només, a la Casa de Campo (circuit amb canvis de desnivell constants).

Ara toca reposar, demà fer una rodada lleugereta de recuperació i començar a pensar en Móstoles, la mitja. Baixaré de quilòmetres per no arribar carregat i confia començar a apropar-me una mica a l'estat de forma que estic buscant. De moment, sembla que vaig per bon camí.

M'HE REFREDAT?

Dimecres, 26 de setembre

No sé si és una obsessió o m'hauré referdat. De moment no em trobo malament, però em sembla que dilluns vaig agafar fred. Els últims dies han baixat les temperatures i podria ser que m'hagi agafat desprevingut (a mi?). El cas és que segueixo corrent, no només no he parat sinó que ahir vaig fer 26 kms (avui, més cansat, només 12)...i sento que estic a punt d'enganxar-ne una de bona. Confio haver-me adonat a temps. Res de begudes fredes, llet calenta per esmorzar, camamilla abans d'anar a dormir i una mica més tapat, tant per anar a entrenar-me com per sortir a treballar.
Dels 26 d'ahir n'estic molt content. Vaig començar lentament, però vaig anar augmentant de ritme progressivament. A partir dels tres quarts d'hora vaig sentir com una xispa que s'encenia i vaig anar més ràpid. Sensacional.
Celebro que, tot i que sigui de forma anònima, et vagis animant a escriure. Gràcies a tu també.

ARA, QUILOMETRADA

Dilluns, 24 de setembre

Dia de la Mercè...però a Madrid no se celebra, així que treballem en la distància. Avui comença la setmana número 9, en el compte enrere. Falten dos mesos justos per a la gran fita i fa un munt de setmanes que augmento el número de quilòmetres, sense pausa. Aquesta que comença serà l'última. No sé quants en sortiran, a prop dels 130, segur. La següent baixaré una miqueta per afrontar una altra cursa, més seriosa: la mitja marató de Móstoles. Tal i com estic ara, firmaria 1-17'00", per seguir la progressió...tot i que seria la pitjor mitja dels últims anys. M'hi hauré d'anar acostumant.

Aquest matí he sortit ben aviat i n'he fet 18. No tinc les cames gaire garratibades...o menys del que podria esperar, així que la bona recuperació em permet passar pàgina ràpidament. S'agraeixen els ànims, Eduard.

COMENÇA LA FESTA

Diumenge, 23 de setembre

No sé si toca estar trist o estar content, decebut o satisfet. Tot just arribo de córrer el primer 10.000 de la temporada, a Las Rozas. He fet 36'42...feia temps que en una cursa no em sortia una marca tan dolenta, però tanmateix és el millor dia des que he començat a entrenar per Donostia'07. He anat a 3'40" de mitjana, un ritme que no havia estat capaç de mantenir en cap entrenament i, a més, el recorregut era ple de tobogans.

He començat amb força, animat, però al final del primer quilòmetre ja he vist que aquell no era el meu ritme. He afluixat, mantenint-me sempre entre els 20-25 primers, i quan he passat pel km.8 m'he començat a sentir bé. L'últim mil ha sortit a 3'28 (segueixo millorant el parcial), però no he estat capaç de superar ningú a l'sprint final (mal senyal...sempre acostuma a caure alguna víctima).

En resum, que si m'he ficat en aquesta avenutra serà per alguna cosa. Sóc patidor de mena i no em rendeixo fàcilment. Amb aquesta marca no arribo enlloc, però com a mínim em queda la satisfacció de saber que JA TINC EL RITME. Ara em falta continuar 32 kms. més. Comença la festa!!!

SENSE DESCANS

Divendres, 21 de setembre

Dos dies, dos, de 21. Suau ahir i menys suau avui. Al final he fet un mil a 3'37" (sense morir-me...i això que és un mil llarg), així que he quedat content, que és el que importa. Ja m'he inscrit a la cursa de diumenge, però no en sé el perfil: confio que no hi hagi gaires canvis de ritme i pugui fer un temps digne.

Demà baixaré quilòmetres 14 o 15, així que tancaré la setmana havent corregut els set dies. Els 10 de dimarts suposen un descans actiu, que no el noten les cames però que suma. Dimecres, a la tarda, vaig anar al fisio, a descarregar les cames. Va ser fantàstic, em va deixar de conya. Em va treure les botifarres que se'm començaven a dibuixar a les cames i ja torno a tenir una musculatura normal.

DEIXAR DE DORMIR PER COMENÇAR A SOMIAR

Dimecres, 19 de setembre

Falten 10 setmanes per a la marató. El compte enrere segueix avançant de forma imparable. Buscava una cursa i aquest cap de setmana, per fi, debutaré. Hi ha un 10.000 a Las Rozas que em servirà com a primera pedra de toc. Mentrestant, i com feia temps que no anava a fer un test a la Casa de Campo, avui m'hi he apropat. Mai hi vaig entre setmana (m'agrada córrer de bon matí i l'horari de feina em fa difícil l'operació d'agafar el cotxe i creuar Madrid dues vegades...) però les ganes de no deixar passar una altra setmana m'han fet matinar: a les 6:45 sonava el despertador. L'últim dia que hi vaig anar vaig fer 3 voltes (de 4kms) massa pendent de les referències anteriors.

Avui he fet 20 kms. He sortit més tranquil, volia millorar les sensacions i fer una progressió, en les 4 voltes (16'33"-15'54"-15'49"-15'27" [3'53-3'52-3'58-3'43]). Vaig a més, em sento més còmode que fa tres setmanes. L'última volta, a 3'51 de mitjana, em motiva, convida a somiar. Ara no és moment de pensar en si a la marató he d'anar a 3'40 durant tants quilòmetres. Ara és moment de veure que, a poc a poc, les coses van sortint. He dormit poques hores, però segur que aquesta nit, el descans serà més reparador que habitualment. Encara no està prohibit somiar, oi?

EL MÉS RÀPID

Dilluns, 17 de setembre

Aquest cap de setmana el vaig passar a Barcelona. Sempre que hi vaig acabo patint un desgavell d'horaris: veig gent amb qui no estic habitualment i tot s'acaba allargant més del compte...a més del trajecte, que el vaig fer en cotxe (a l'anada, sortia a les 22:30!!! i s'hi han d'afegir un mínim de 5 horetes). Però el cas és que diumenge vaig pujar a les Aigües, on feia temps que no corria. Hi vaig anar a fer 20 kms i vaig coincidir, durant 10, amb el Prats. Les diferències entre córrer sol i fer-ho amb gent es perceben ràpidament quan canvies els teus hàbits: en el meu cas, córrer amb un tio com ell, que tira moltíssim, em va fer posar-me les piles. Anava cansat i forçat, però vaig mantenir la progressió gairebé en cada km. Els últims els vam fer per sota de quatre minuts i el darrer de tots em va sorprendre amb un 3'36". En qualsevol altra ocasió no li donaria importància, però resulta que, ara per ara, és el quilòmetre més ràpid que faig en tota la temporada. Fins ara tenia comptabilitzat un 3'43 a la Casa de Campo. Ahir vaig patir i em vaig entregar. Vaig veure que no sóc el mateix, però també veig que l'evolució segueix el seu curs.

Una altra reflexió però, és que si he hagut de suar de valent per aconseguir un "meritori" 3'36" en un trist quilòmetre, què em queda encara per aconseguir anar, durant 42 kms, a un ritme només 5 segons més lent? La meva marca actual, 2-35-58, equival a anar a 3'42...i la idea és (era...) (no, no, no, encara és) anar més ràpid que aleshores. On m'agafo? M'estic enganyant a mi mateix? He de començar a assumir que no ho aconseguiré?

No.
Rotundament, no.

98 EN 5

Divendres, 14 de setembre

Aniré lent, d'acord, però no ho sé perquè no em poso a prova. Tot i això, estic convençut que he experimentat una bona evolució. Bufo, bufo molt, però assimilo millor els quilòmetres. Si miro cap enrere m'adono que fa un mes era impossible imaginar córrer tanta estona com ho estic fent. En els cinc dies d'aquesta setmana ja sumo 98 kms!!! I estic content, és clar. Però no sé si m'estaré obsessionant amb les curses, però em comença a preocupar el fet que, per una cosa o per una altra, no estic competint.

DIES BONS, DIES DOLENTS...AVUI

Dimecres, 12 de setembre

A tots ens passa, que tenim dies bons, dies dolents i dies que ni volem recordar. Avui podria dir que és un dels d'aquest últim grup. De fet fa uns dies que les coses no rutllen com voldria. Quan em trobo en situacions d'aquest tipus és quan més valoro la sort que tinc de córrer. Em vesteixo d'esport, em calço les bambes, surto de casa i em poso a córrer. Sense pensar en res, però pensant en tot. Corro, suo, em canso, m'esgoto, augmento el ritme sense adonar-me'n, arribo. Els ànims han canviat.

No són matemàtiques, és clar, però ajuda bastant. Aquest matí m'he aixecat tard, però no he volgut aparcar la suada, no fos cas que després se m'emboliqués la jornada. Així que me n'he anat a córrer: 20 quilòmetres. Ahir en vaig fer 21, tot i que en dues sessions (matí i tarda). No ho faig habitualment. Sumo 59 kms en tres dies, més ben alimentat però mal descansat. Espero anar recuperant la son perduda.

MENJAR DE TOT, O NO

Dilluns, 10 de setembre

Jo sóc d'aquells que mai s'ha preocupat per l'alimentació. Tinc la sort (com a mínim l'he tingut fins ara...cada cop menys) que no m'engreixo amb facilitat, però reconec que menjo fatal. Menjo el que m'agrada, tot i que no sempre és el més adequat: patates fregides, canapès, pizzes, croissants de xocolata o crema, pastissos, gelats...Podria seguir i no acabaria (o ho faria per anar al supermercat a buscar alguna porqueria). El cas és que intento posar-me les piles i, a poc a poc, crec que ho vaig aconseguint.

Vaig començar amb el pol.len, barrejat amb la llet. Ara he apostat pel llevat de cervesa (què n'és de dolent!!!) i la sèmola de blat, pels matins. He reduït la ingesta de pastisseria industrial (reduir, no eliminar, això és impossible) i augmentat la de cereals i verdures. De carn, sempre n'he menjat, però el peix segueixo sense tastar-lo.

El cas és que m'estic llegint un llibre que recomano a tothom que vulgui començar a cuidar-se mínimament (una cosa és llegir-se'l i una altra seguir els consells fil per randa): La Guia de Nutrició per a maratonians, de Nancy Clark. Pastanagues, espinacs, kiwis i nous ja formen part de la meva dieta. Però tot procés requereix temps, així que vaig ampliant el meu espectre d'alimentació sana paulatinament.

Mentre no ho aconsegueixo intento seguir entrenant, que és el que, a la llarga, em pot portar a obtenir els 2-34/35 desitjats. Ahir vaig fer 19 kms i vaig tancar la setmana amb 115; avui he iniciat ronda amb 18 més. Ha començat la setmana 11 i voldria pujar a 120. Per una cosa o una altra, segueixo sense cursa a la vista. Intento no amoïnar-me.

TOT NO ES POT FER

Diumenge, 9 de setembre

En unes hores tancaré la setmana, només em falta l'entrenament d'aquesta tarda, en què hauria de fer 19 o 20 kms. Però els últims dies han estat difícils, llargs i pesats. La visita d'amics de Barcelona fa que, poc o molt, hagis de canviar horaris i sortir. El que gairebé ja no recordava és això de sortir fins molt tard. Va ser la nit de divendres, quan només vaig dormir tres horetes. L'endemà dissabte costava posar-se en moviment: primer per treballar i després per no cedir davant de la son i el cansament i seguir els entrenaments. Ho ho vaig fer tot, m'agraden aquest tipus de "sacrificis". Reconec, però que no es pot fer tot. El dia de descans l'hauria d'haver deixat per al cap de setmana. Ahir vaig dormir les mves set horetes i avui torno a estar amb forces. El que passa és que s'acaba la setmana i, a partir de demà en comença una altra en què seguiré augmentant el quilometratge, és a dir, tampoc serà senzill. Aquesta evolució la mantindré encara dues setmanetes més i aleshores faré una primera baixada.

UNA MITJA MARATÓ

Dijous, 6 de setembre

Això és el que he fet avui: un senyor entrenament de 21 kms. Els primers divuit els hauré fet a 4'25, però al final he apretat i crec que els últims tres els he fet per sota de 4'. Ho necessitava. Sé que no estic ràpid, sé que quan faig tests no en surto satisfet ni content, perquè no estic prou en forma. Però també sé que quan m'he ficat a la dutxa, després de la suada, m'he sentit molt, molt, molt bé. Moltíssim. No em trobo especialment cansat. Vaig amb una mica de son endarrerida, que intentaré anar recuperant als migdies, però em trobo molt millor que la setmana passada i que l'anterior.
Segueixo pensant que vull una cursa, que necessito fer alguna cursa, ritme de competició. M'agradaria arribar a Sant Sebastià amb un mínim de 5 curses a les cames. Així que m'hauré de posar les piles...quan tingui un forat en cap de setmana.
Aquest, de moment, sembla impossible. La cursa més propera és a 50 kms...i em toca treballar.

MATINA QUE MATINARÀS

Dimecres, 5 de setembre

Mai he estat d'aquells que es queden enganxats als llençols. Matinar és bo, diuen que un entrenament fet a primera hora del matí s'assimila millor que un a mitja tarda...però entre poc i massa. Avui m'he passat. Les circumstàncies m'han fet llevar-me a les 6 del matí per sortir a córrer un quart d'hora més tard. Ara són dos quarts de tres de la tarda i, lògicament, em moro de son. A més, avui no podré fer migdiada. Tot i això, el fet d'haver fet aquest "sacrifici" em deixa completament satisfet. Matinar també és un indicador del bon camí en què em trobo, de la implicació en el projecte (faltaria més, no?).
La jornada ha estat de 19 kms, els primers sota la foscor de la nit, els últims amb la llum de l'albada. Ha estat bonic. Tot i que, en aquest sentit, una ciutat no proporciona gratificants imatges. A la muntanya o a prop del mar hauria estat diferent.

QUANTITAT, QUALITAT

Dilluns, 3 de setembre

Vist que el tema "qualitat" no em donava satisfaccions, vaig optar per canviar i passar a fer quantitat. La setmana passada, doncs, la vaig tancar amb un satisfactori "107", un bon número de quilòmetres, a 13 setmanes de la marató. Ja hem entrat en la setmana 12. El fet d'haver passa dels 100, ja és un punt. D'ara endavant, també està clar que, faci qualitat o no, no hauria de baixar de 100 en cap de les setmanes que resten.

Avui, amb 17 kms, he iniciat la setmana de forma pausada. Probablement àcabarà sent el dia de menor tirada de la setmana...però caldrà veure-ho. Em toca treballar tots els dies, fins diumenge, així que es farà complicat no fallar. Ja veurem.