SENSE DESCANS

Divendres, 21 de setembre

Dos dies, dos, de 21. Suau ahir i menys suau avui. Al final he fet un mil a 3'37" (sense morir-me...i això que és un mil llarg), així que he quedat content, que és el que importa. Ja m'he inscrit a la cursa de diumenge, però no en sé el perfil: confio que no hi hagi gaires canvis de ritme i pugui fer un temps digne.

Demà baixaré quilòmetres 14 o 15, així que tancaré la setmana havent corregut els set dies. Els 10 de dimarts suposen un descans actiu, que no el noten les cames però que suma. Dimecres, a la tarda, vaig anar al fisio, a descarregar les cames. Va ser fantàstic, em va deixar de conya. Em va treure les botifarres que se'm començaven a dibuixar a les cames i ja torno a tenir una musculatura normal.