Dimecres, 12 de setembre
A tots ens passa, que tenim dies bons, dies dolents i dies que ni volem recordar. Avui podria dir que és un dels d'aquest últim grup. De fet fa uns dies que les coses no rutllen com voldria. Quan em trobo en situacions d'aquest tipus és quan més valoro la sort que tinc de córrer. Em vesteixo d'esport, em calço les bambes, surto de casa i em poso a córrer. Sense pensar en res, però pensant en tot. Corro, suo, em canso, m'esgoto, augmento el ritme sense adonar-me'n, arribo. Els ànims han canviat.
No són matemàtiques, és clar, però ajuda bastant. Aquest matí m'he aixecat tard, però no he volgut aparcar la suada, no fos cas que després se m'emboliqués la jornada. Així que me n'he anat a córrer: 20 quilòmetres. Ahir en vaig fer 21, tot i que en dues sessions (matí i tarda). No ho faig habitualment. Sumo 59 kms en tres dies, més ben alimentat però mal descansat. Espero anar recuperant la son perduda.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario