Dimecres, 5 de setembre
Mai he estat d'aquells que es queden enganxats als llençols. Matinar és bo, diuen que un entrenament fet a primera hora del matí s'assimila millor que un a mitja tarda...però entre poc i massa. Avui m'he passat. Les circumstàncies m'han fet llevar-me a les 6 del matí per sortir a córrer un quart d'hora més tard. Ara són dos quarts de tres de la tarda i, lògicament, em moro de son. A més, avui no podré fer migdiada. Tot i això, el fet d'haver fet aquest "sacrifici" em deixa completament satisfet. Matinar també és un indicador del bon camí en què em trobo, de la implicació en el projecte (faltaria més, no?).
La jornada ha estat de 19 kms, els primers sota la foscor de la nit, els últims amb la llum de l'albada. Ha estat bonic. Tot i que, en aquest sentit, una ciutat no proporciona gratificants imatges. A la muntanya o a prop del mar hauria estat diferent.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario