EL MÉS RÀPID

Dilluns, 17 de setembre

Aquest cap de setmana el vaig passar a Barcelona. Sempre que hi vaig acabo patint un desgavell d'horaris: veig gent amb qui no estic habitualment i tot s'acaba allargant més del compte...a més del trajecte, que el vaig fer en cotxe (a l'anada, sortia a les 22:30!!! i s'hi han d'afegir un mínim de 5 horetes). Però el cas és que diumenge vaig pujar a les Aigües, on feia temps que no corria. Hi vaig anar a fer 20 kms i vaig coincidir, durant 10, amb el Prats. Les diferències entre córrer sol i fer-ho amb gent es perceben ràpidament quan canvies els teus hàbits: en el meu cas, córrer amb un tio com ell, que tira moltíssim, em va fer posar-me les piles. Anava cansat i forçat, però vaig mantenir la progressió gairebé en cada km. Els últims els vam fer per sota de quatre minuts i el darrer de tots em va sorprendre amb un 3'36". En qualsevol altra ocasió no li donaria importància, però resulta que, ara per ara, és el quilòmetre més ràpid que faig en tota la temporada. Fins ara tenia comptabilitzat un 3'43 a la Casa de Campo. Ahir vaig patir i em vaig entregar. Vaig veure que no sóc el mateix, però també veig que l'evolució segueix el seu curs.

Una altra reflexió però, és que si he hagut de suar de valent per aconseguir un "meritori" 3'36" en un trist quilòmetre, què em queda encara per aconseguir anar, durant 42 kms, a un ritme només 5 segons més lent? La meva marca actual, 2-35-58, equival a anar a 3'42...i la idea és (era...) (no, no, no, encara és) anar més ràpid que aleshores. On m'agafo? M'estic enganyant a mi mateix? He de començar a assumir que no ho aconseguiré?

No.
Rotundament, no.