QUIN GRAN PLAER!!!

Dijous, 1 de novembre

Quin gran plaer córrer a Barcelona, quin gran plaer fer-ho a la carretera de les Aigües, on ho he fet tota la vida, i més encara, amb en Josep Maria i en Joan. Hem quedat a un quart de nou del matí, feia una fresca molt agradable. Encara estic tocat muscularment, ja no són agulletes, ara és dolor real, de lesió, als isquios, el soli, el genoll...

Ahir, abans d'agafar l'avió cap a Barcelona, vaig fer una paradeta al Bikila i em vaig comprar uns mitjons d'aquests ortopèdics (Medilast) que t'arriben fins al genoll i que diuen que van tan bé per evitar lesions i per ajudar a curar-les. Ho vaig fer perquè en l'entrenament del matí no anava ni cap enrera: tot eren molèsties que m'impedien córrer còmode. Fins que no vaig arribar a l'hora de rodada no em vaig trobar fi. Una merda. Solució, entregar-me als avenços tecnològics. Avui els he estrenat, la sensació ha estat molt bona, per bé que no fan miracles.

Hem anat fins a la font del teòric km.9, al Ciutat Diagonal. Quan creuàvem la carretera de Vallvidrera hem vist passar el cap de cursa d el'Amistat. En Carlos anava primer, molt destacat per davant del Pablo. Acabaven de fer la part més dura de la pujada, així que imagino que no hi haurà hagut canvis al final. Nosaltres hem anat progressant, des dels 5'15 inicials als 4'30 cap a la meitat, 4'10 al començament de la tornada i un final ràpid (però de només dos quilòmetres) a 3'30. He apretat fort, però sense patir gaire. Me'n vaig amb un bon regust, però també amb la sensació que a Madrid rodo molt més lent que a Barcelona.

Quin plaer arribar a l'aparcament, parar de córrer, mirar la ciutat i adonar-te de què bonica és. El mar al fons, el sol començant a enlairar-se, les noves torres del Forum i l'Agbar, que regalen una nova fotografia...tot plegat em fa recordar que no hi ha res com Barcelona. Sempre ho he sabut, mai no he tingut dubtes, però m'encanta seguir comprovant-ho cada vegada que vinc.