Diumenge, 4 de novembre
He estat tres dies corrent suau, des que vaig tornar de Barcelona. Avui, era el dia d'anar a la Casa de Campo a fer 32 kms, un bon test, de 7 voltes al circuit. Era conscient que no faria els temps de la temporada passada, això ja no m'amoïnava. El que em preocupava és que els dolors no em deixessin anar més ràpid. Els meus temors s'han presentat a la primera, a la sortida, i s'han mantingut fins que he decidit que no anava enlloc lluitant per fer quilòmetres quan el cos m'està fent senyals, fa un bon grapat de dies, perquè pari i descansi.
Puc lluitar contra el crono, contra la distància, contra el cansament, contra la son, contra la pluja, contra el vent, contra la neu i, fins i tot, contra el mal humor. Però no puc lluitar contra les lesions. M'encanten les estadístiques, no en faig cas però sempre estan allà. Fa unes vuit temporades que en tinc una de bona i una altra de dolenta, amb lesions. La passada va ser fantàstica. Aquesta tocava patir. Ara ho veig clar.
Deixaré de córrer els pròxims dies (no sé quants aguantaré, intentaré que sigui fins que se'n vagi el dolor) i em presentaré a Donostia per passar-m'ho bé amb els amics i per intentar gaudir de la marató, sense mirar el rellotge per a res. Quan em recuperi ja pensaré en un nou repte, una marató de primavera potser...però això serà una altra història, un altre objectiu.
Gràcies a tots els que heu seguit el bloc i a aquells que m'heu anat donant ànims. Espero haver-vos fet passar una bona estona, espero que repetiu amb mi la propera vegada.
Ara mateix he de parar i recuperar-me.
Abandono.
Bandera blanca.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
crack,
sóc Jordi Antolí.
ja saps q l´any passat vam ser junts en una marató i q gràcies a la Sònia tens unes fotillos molt guapes d´un gran dia per a tu.
Aq. any no es repetirà però espero q tornis a tenir un dia com aquell ben aviat. La primavera vinent ens traurà de dubtes.
molts ànims,
Els cracks no abandonen, ho deixen per després pq entenen millor q ningú com funciona el seu cos. Tu ets un crack, m´ho vas demostrar abans de q jo comences a córrer maratons (grans consells abans del meu debut a bcn´06) i fins a dia d´avui.
una abraçada amic i a pensar en el proper objectiu.
jordi
ja saps com funciona això de les lesions, es presenten quan menys t'ho esperes
jo també estic inscrit per a donosti, portava una bona preparació i tenia la intenció de provar de baixar de 3'15, tot i que és la meva primera marató
vaig fer la mitja de mollerussa i les sensacions eren molt bones, però la setmana següent vaig començar a tenir uns dolors al meu turmell i he hagut de parar, de moment porto tres setmanes, no sé com estaré la setmana que ve a donosti
les intencions que tenia per fer, ara ni boig, però com a mínim intenaré gaudir tot el que pugui de l'ambient de la marató i sobretot de la gent donostiarra
espero que tu també tu passis el millor posible i la propera (espero que sigui la de barcelona) puguem estar a tope
salut
Sebas
Espero veure' t a Donosti, corrent a tope, corrent "de passeig" o rebentant de pintxos.
Salut
Jordi
Publicar un comentario