Diumenge, 4 de novembre
He estat tres dies corrent suau, des que vaig tornar de Barcelona. Avui, era el dia d'anar a la Casa de Campo a fer 32 kms, un bon test, de 7 voltes al circuit. Era conscient que no faria els temps de la temporada passada, això ja no m'amoïnava. El que em preocupava és que els dolors no em deixessin anar més ràpid. Els meus temors s'han presentat a la primera, a la sortida, i s'han mantingut fins que he decidit que no anava enlloc lluitant per fer quilòmetres quan el cos m'està fent senyals, fa un bon grapat de dies, perquè pari i descansi.
Puc lluitar contra el crono, contra la distància, contra el cansament, contra la son, contra la pluja, contra el vent, contra la neu i, fins i tot, contra el mal humor. Però no puc lluitar contra les lesions. M'encanten les estadístiques, no en faig cas però sempre estan allà. Fa unes vuit temporades que en tinc una de bona i una altra de dolenta, amb lesions. La passada va ser fantàstica. Aquesta tocava patir. Ara ho veig clar.
Deixaré de córrer els pròxims dies (no sé quants aguantaré, intentaré que sigui fins que se'n vagi el dolor) i em presentaré a Donostia per passar-m'ho bé amb els amics i per intentar gaudir de la marató, sense mirar el rellotge per a res. Quan em recuperi ja pensaré en un nou repte, una marató de primavera potser...però això serà una altra història, un altre objectiu.
Gràcies a tots els que heu seguit el bloc i a aquells que m'heu anat donant ànims. Espero haver-vos fet passar una bona estona, espero que repetiu amb mi la propera vegada.
Ara mateix he de parar i recuperar-me.
Abandono.
Bandera blanca.
domingo, 4 de noviembre de 2007
jueves, 1 de noviembre de 2007
QUIN GRAN PLAER!!!
Dijous, 1 de novembre
Quin gran plaer córrer a Barcelona, quin gran plaer fer-ho a la carretera de les Aigües, on ho he fet tota la vida, i més encara, amb en Josep Maria i en Joan. Hem quedat a un quart de nou del matí, feia una fresca molt agradable. Encara estic tocat muscularment, ja no són agulletes, ara és dolor real, de lesió, als isquios, el soli, el genoll...
Ahir, abans d'agafar l'avió cap a Barcelona, vaig fer una paradeta al Bikila i em vaig comprar uns mitjons d'aquests ortopèdics (Medilast) que t'arriben fins al genoll i que diuen que van tan bé per evitar lesions i per ajudar a curar-les. Ho vaig fer perquè en l'entrenament del matí no anava ni cap enrera: tot eren molèsties que m'impedien córrer còmode. Fins que no vaig arribar a l'hora de rodada no em vaig trobar fi. Una merda. Solució, entregar-me als avenços tecnològics. Avui els he estrenat, la sensació ha estat molt bona, per bé que no fan miracles.
Hem anat fins a la font del teòric km.9, al Ciutat Diagonal. Quan creuàvem la carretera de Vallvidrera hem vist passar el cap de cursa d el'Amistat. En Carlos anava primer, molt destacat per davant del Pablo. Acabaven de fer la part més dura de la pujada, així que imagino que no hi haurà hagut canvis al final. Nosaltres hem anat progressant, des dels 5'15 inicials als 4'30 cap a la meitat, 4'10 al començament de la tornada i un final ràpid (però de només dos quilòmetres) a 3'30. He apretat fort, però sense patir gaire. Me'n vaig amb un bon regust, però també amb la sensació que a Madrid rodo molt més lent que a Barcelona.
Quin plaer arribar a l'aparcament, parar de córrer, mirar la ciutat i adonar-te de què bonica és. El mar al fons, el sol començant a enlairar-se, les noves torres del Forum i l'Agbar, que regalen una nova fotografia...tot plegat em fa recordar que no hi ha res com Barcelona. Sempre ho he sabut, mai no he tingut dubtes, però m'encanta seguir comprovant-ho cada vegada que vinc.
Quin gran plaer córrer a Barcelona, quin gran plaer fer-ho a la carretera de les Aigües, on ho he fet tota la vida, i més encara, amb en Josep Maria i en Joan. Hem quedat a un quart de nou del matí, feia una fresca molt agradable. Encara estic tocat muscularment, ja no són agulletes, ara és dolor real, de lesió, als isquios, el soli, el genoll...
Ahir, abans d'agafar l'avió cap a Barcelona, vaig fer una paradeta al Bikila i em vaig comprar uns mitjons d'aquests ortopèdics (Medilast) que t'arriben fins al genoll i que diuen que van tan bé per evitar lesions i per ajudar a curar-les. Ho vaig fer perquè en l'entrenament del matí no anava ni cap enrera: tot eren molèsties que m'impedien córrer còmode. Fins que no vaig arribar a l'hora de rodada no em vaig trobar fi. Una merda. Solució, entregar-me als avenços tecnològics. Avui els he estrenat, la sensació ha estat molt bona, per bé que no fan miracles.
Hem anat fins a la font del teòric km.9, al Ciutat Diagonal. Quan creuàvem la carretera de Vallvidrera hem vist passar el cap de cursa d el'Amistat. En Carlos anava primer, molt destacat per davant del Pablo. Acabaven de fer la part més dura de la pujada, així que imagino que no hi haurà hagut canvis al final. Nosaltres hem anat progressant, des dels 5'15 inicials als 4'30 cap a la meitat, 4'10 al començament de la tornada i un final ràpid (però de només dos quilòmetres) a 3'30. He apretat fort, però sense patir gaire. Me'n vaig amb un bon regust, però també amb la sensació que a Madrid rodo molt més lent que a Barcelona.
Quin plaer arribar a l'aparcament, parar de córrer, mirar la ciutat i adonar-te de què bonica és. El mar al fons, el sol començant a enlairar-se, les noves torres del Forum i l'Agbar, que regalen una nova fotografia...tot plegat em fa recordar que no hi ha res com Barcelona. Sempre ho he sabut, mai no he tingut dubtes, però m'encanta seguir comprovant-ho cada vegada que vinc.
martes, 30 de octubre de 2007
EM COSTA RECUPERAR-ME DE LES MITGES
Dimarts, 30 d'octubre
"Això abans no em passava"...comença a ser una frase massa habitual, com a mínim aquesta temporada. Jo tenia un any bo i un altre de dolent, per culpa de les lesions. Ara, ni m'acabo de lesionar ni acabo d'aconseguir un bon temps. Mentrestant, després de cada cursa estic dos o tres dies que no funciono, que les cames em fan figa, que tinc dolors per tot arreu i que em costa tornar a córrer a ritme.
Fa dos dies que m'arrossego, fent 14/15 kms. Demà m'agradaria fer-ne 18 o 20, però no tinc clar acabar fent-ho. M'agradaria anar a un ritme més viu, però no ho sé. Dijous seré a Barcelona, inicialment tenia la idea d'anar a la Cursa de l'Amistat (grans records, Joan...) però tenint en compte que comença amb una baixada terrible (se surt del castell de Montjuïc i s'arriba al Tibidabo) i que no estic del tot recuperat de la sobrecàrrega al soli, acabaré fent una tirada llarga a les Aigües.
"Això abans no em passava"...comença a ser una frase massa habitual, com a mínim aquesta temporada. Jo tenia un any bo i un altre de dolent, per culpa de les lesions. Ara, ni m'acabo de lesionar ni acabo d'aconseguir un bon temps. Mentrestant, després de cada cursa estic dos o tres dies que no funciono, que les cames em fan figa, que tinc dolors per tot arreu i que em costa tornar a córrer a ritme.
Fa dos dies que m'arrossego, fent 14/15 kms. Demà m'agradaria fer-ne 18 o 20, però no tinc clar acabar fent-ho. M'agradaria anar a un ritme més viu, però no ho sé. Dijous seré a Barcelona, inicialment tenia la idea d'anar a la Cursa de l'Amistat (grans records, Joan...) però tenint en compte que comença amb una baixada terrible (se surt del castell de Montjuïc i s'arriba al Tibidabo) i que no estic del tot recuperat de la sobrecàrrega al soli, acabaré fent una tirada llarga a les Aigües.
domingo, 28 de octubre de 2007
SALVAT, DE MOMENT. VALDEMORO, DUR
Diumenge, 28 d'octubre
Era dijous, el dia després de la tirada llarga, que anava gairebé coixejant. La combinació massatges-gel i córrer sobre terra durant dos dies sencers va funcionar i el soli es va anar curant. Entenc que hauria estat més prudent no anar a Valdemoro a córrer una mitja, lògicament sobre asfalt, i quedar-me a la Casa de Campo rodant suau. Però les bones sensacions i les ganes van poder molt més. Així que m'he tirat a la piscina.
Per telèfon m'havien dit que a Valdemoro hi havia un circuit totalment pla...però ja sabem que ens enganyen sempre. M'hauria d'haver assegurat amb altres fonts, alienes a l'organització, perquè tenia l'alternativa d'anar a la Mitja de Villaverde (Leganés), que, avui sí, m''han assegurat que és menys dura que aquesta. Hi ha molts tobogans, curts però amb un fort pendent, un trenca-cames. De gent no n'hi havia gaire. S'ha format un primer grup de 4 corredors, un altre de dos i un tercer on anàvem 25 tios. M'he trobat molt bé, he anat tirant del grup a estones, com a Mollerussa. Al pas per la primera de les dues voltes ja ens havíem quedat 7 atletes, però allà s'ha trencat el que quedava de grup. Aquest és el moment clau, per a mi: decidir si apretes i forces una mica per mantenir-te amb els que se'n van o anar fent amb els que pateixen. Després d'un intent poc convincent de seguir el viatge endavant, he optat per la segona opció i m'he quedat amb 2 locals i una llebre. M'he recuperat i he agafat el ritme una altra vegada. Al km. 17 he fet un petit canvi i me n'he anat sol. No he pogut enganxar el primer corredor que em precedia, però he gaudit apretant i patint de valent els últims 4.000 metres. Temps final: 1h 17'13", 22" més lent que a Mollerussa, però en unes condicions més complicades. Desena posició...mai m'ha preocupat gaire però sempre motiva una mica. I sensacions bones, força bones. Sap greu perquè no sóc el de l'any passat, però estic lluitant bé.
Si no em lesiono en aquest últim mes, a Donostia hi arribaré amb menys ritme que l'any passat, però més quilòmetres i més competició. No veig la marca per enlloc, però puc lluitar per estar sobre els 2-37.
Era dijous, el dia després de la tirada llarga, que anava gairebé coixejant. La combinació massatges-gel i córrer sobre terra durant dos dies sencers va funcionar i el soli es va anar curant. Entenc que hauria estat més prudent no anar a Valdemoro a córrer una mitja, lògicament sobre asfalt, i quedar-me a la Casa de Campo rodant suau. Però les bones sensacions i les ganes van poder molt més. Així que m'he tirat a la piscina.
Per telèfon m'havien dit que a Valdemoro hi havia un circuit totalment pla...però ja sabem que ens enganyen sempre. M'hauria d'haver assegurat amb altres fonts, alienes a l'organització, perquè tenia l'alternativa d'anar a la Mitja de Villaverde (Leganés), que, avui sí, m''han assegurat que és menys dura que aquesta. Hi ha molts tobogans, curts però amb un fort pendent, un trenca-cames. De gent no n'hi havia gaire. S'ha format un primer grup de 4 corredors, un altre de dos i un tercer on anàvem 25 tios. M'he trobat molt bé, he anat tirant del grup a estones, com a Mollerussa. Al pas per la primera de les dues voltes ja ens havíem quedat 7 atletes, però allà s'ha trencat el que quedava de grup. Aquest és el moment clau, per a mi: decidir si apretes i forces una mica per mantenir-te amb els que se'n van o anar fent amb els que pateixen. Després d'un intent poc convincent de seguir el viatge endavant, he optat per la segona opció i m'he quedat amb 2 locals i una llebre. M'he recuperat i he agafat el ritme una altra vegada. Al km. 17 he fet un petit canvi i me n'he anat sol. No he pogut enganxar el primer corredor que em precedia, però he gaudit apretant i patint de valent els últims 4.000 metres. Temps final: 1h 17'13", 22" més lent que a Mollerussa, però en unes condicions més complicades. Desena posició...mai m'ha preocupat gaire però sempre motiva una mica. I sensacions bones, força bones. Sap greu perquè no sóc el de l'any passat, però estic lluitant bé.
Si no em lesiono en aquest últim mes, a Donostia hi arribaré amb menys ritme que l'any passat, però més quilòmetres i més competició. No veig la marca per enlloc, però puc lluitar per estar sobre els 2-37.
viernes, 26 de octubre de 2007
CATACRAC
Divendres, 26 d'octubre
M'havia avisat la cama esquerra, en diferents punts. Però ha hagut de ser la dreta la que m'ha matat. Just a sota el bessó, no sé com s'anomena el múscul que hi ha, però estava adolorit (fins abans d'ahir creia que eren tiretes). Després dels 27 el dolor va augmentar i avui (13 kms suaus) he hagut de parar un moment. En pujades ho noto més. M'hi aplico gel i m'hi faig massatges. He d'estar molt pendent de l'evolució, però crec que la mitja marató de diumenge l'hauré d'anular (si només fos la mitja de diumenge)...Em temo el pitjor.
M'havia avisat la cama esquerra, en diferents punts. Però ha hagut de ser la dreta la que m'ha matat. Just a sota el bessó, no sé com s'anomena el múscul que hi ha, però estava adolorit (fins abans d'ahir creia que eren tiretes). Després dels 27 el dolor va augmentar i avui (13 kms suaus) he hagut de parar un moment. En pujades ho noto més. M'hi aplico gel i m'hi faig massatges. He d'estar molt pendent de l'evolució, però crec que la mitja marató de diumenge l'hauré d'anular (si només fos la mitja de diumenge)...Em temo el pitjor.
jueves, 25 de octubre de 2007
PRIMERA TIRADA LLARGA
Dijous, 25 d'octubre
M'he anat recuperant de la mitja (tres dies, 43 kms) i avui he fet una tirada llarga. La primera de la temporada. Han estat 27 kms en 1h 56', a dos quarts de vuit del matí. M'he trobat bé, lleuger, àgil...però no he anat ràpid, el ritme l'he volgut mantenir suau. Ara bé, el bessó i els isquios sembla que fan una mica el tonto i em recorda a quan em vaig lesionar fa dues temporades...Per si de cas, a banda d'estirar, m'estic fent massatges a la zona.
Estic més animat que fa unes setmanes. Espero que Mollerussa acabi sent un punt d'inflexió. Amb aquest esperit m'entreno ara mateix i m'intento agafar a alguna cosa. Diumenge vinent torno a córrer una mitja, a Valdemoro. No estic pendent de la marca, no em preocupa M'han dit que és plana, però tenint en compte que hi arribaré havent fet avui els 27, no m'ho agafo com una referència important (està clar que li faré cas només en el cas que aconsegueixi un bon temps...una mica de morro, ho reconec, però les coses són així.)
M'he anat recuperant de la mitja (tres dies, 43 kms) i avui he fet una tirada llarga. La primera de la temporada. Han estat 27 kms en 1h 56', a dos quarts de vuit del matí. M'he trobat bé, lleuger, àgil...però no he anat ràpid, el ritme l'he volgut mantenir suau. Ara bé, el bessó i els isquios sembla que fan una mica el tonto i em recorda a quan em vaig lesionar fa dues temporades...Per si de cas, a banda d'estirar, m'estic fent massatges a la zona.
Estic més animat que fa unes setmanes. Espero que Mollerussa acabi sent un punt d'inflexió. Amb aquest esperit m'entreno ara mateix i m'intento agafar a alguna cosa. Diumenge vinent torno a córrer una mitja, a Valdemoro. No estic pendent de la marca, no em preocupa M'han dit que és plana, però tenint en compte que hi arribaré havent fet avui els 27, no m'ho agafo com una referència important (està clar que li faré cas només en el cas que aconsegueixi un bon temps...una mica de morro, ho reconec, però les coses són així.)
martes, 23 de octubre de 2007
CATORZE A CATORZE, PER RECUPERAR-ME
Dimarts, 23 d'octubre
Després de la Mitja de Móstoles, fa tres setmanes, vaig sumar molts kms en només tres dies, malgrat que tenia múltiples dolors musculars en forma d'agulletes. Em va costar recuperar-me i no vaig córrer a gust fins divendres. Per evitar que es repeteixi, ara he fet 14 kms suaus els dos dies d'aquesta setmana. Tinc una petita sobrecàrrega muscular al bessó de la cama esquerra, a banda dels problemes als isquitibials de la mateixa, que no desapareixen.
És una obvietat, d'acord, però quan miro el calendari m'adono que cada cop queda menys...i ara només 5 setmanes. Des d'abans de l'estiu que ja tenim allotjament i el vol me'l vaig agafar fa un mes. Ara queda un pas més, que és el d'inscriure'm a la cursa. Ho faré en els pròxims dies. Sempre som a temps de fer-nos enrere, però quantes més coses tens, més il.lusió et fa, més et batega el cor, més ganes tens que arribi el moment. Però que tampoc passi massa ràpid, que m'ha de donar temps a pujar un punt més de forma. En dues o tres setmanes hauria d'apropar-me a un nivell òptim.
Després de la Mitja de Móstoles, fa tres setmanes, vaig sumar molts kms en només tres dies, malgrat que tenia múltiples dolors musculars en forma d'agulletes. Em va costar recuperar-me i no vaig córrer a gust fins divendres. Per evitar que es repeteixi, ara he fet 14 kms suaus els dos dies d'aquesta setmana. Tinc una petita sobrecàrrega muscular al bessó de la cama esquerra, a banda dels problemes als isquitibials de la mateixa, que no desapareixen.
És una obvietat, d'acord, però quan miro el calendari m'adono que cada cop queda menys...i ara només 5 setmanes. Des d'abans de l'estiu que ja tenim allotjament i el vol me'l vaig agafar fa un mes. Ara queda un pas més, que és el d'inscriure'm a la cursa. Ho faré en els pròxims dies. Sempre som a temps de fer-nos enrere, però quantes més coses tens, més il.lusió et fa, més et batega el cor, més ganes tens que arribi el moment. Però que tampoc passi massa ràpid, que m'ha de donar temps a pujar un punt més de forma. En dues o tres setmanes hauria d'apropar-me a un nivell òptim.
domingo, 21 de octubre de 2007
MOLLERUSSA, PUNT D'INFLEXIÓ
Diumenge, 21 d'octubre
Punt d'inflexió, o això és el que m'agradaria.. Aquest matí he corregut la Mitja de Mollerussa, deia l'altre dia que em volia treure una espina i, d'una o altra manera, me l'he tret. He arribat el setzè, amb un temps d'1h16'51". No és, ni de bon tros, un gran temps. La temporada passada no vaig córrer cap mitja en aquest temps...sempre més ràpidament. Però després del desastre de Móstoles ja em conformo. La cursa ha estat molt maca, començava a Mollerussa i baixava per una carretera fins a Bellvís. Dic baixava, tot i que no m'he adonat que ho feia fins que m'ha tocat tornar. A l'anada, a 3'30" de mitjana, semblava que volava, que tots els quilòmetres eren curts, etc. Però de tornada m'he adonat que no. Aleshores he passat als 3'45 i lluitant.
No només el ritme ha estat més ràpid, les sensacions també han estat més bones: de sortida m'he integrat en un segon grup que s'ha creat a partir del km.3. M'anava trobant bé i, de tant en tant, tirava de la gent. Però a la sortida de Bellvís la cosa s'ha trencat, i m'he quedat amb dos companys de fuga, un de l'Atletisme de Tarragona i l'altre de l'Aire de Granollers. He patit de valent per aguantar el seu ritme i, de fet, m'anava quedant. Però al km. 18, veient que anaven caient els segons i que no baixaria d'1h17' me l'he jugat i he apretat lleugerament. Me n'he anat, he salvat el crono amb el definitiu 1h16'51 i una satisfacció difícil de creure però que accepto com a tal.
El primer 10.000, de tímida baixada, però baixada al cap i a la fi, l'he fet en 15'10"....un minut i mig menys que en l'únic 10.000 que fet aquesta temporada. El ritme de mitjana dels 21.097 és de 3'39"...un temps que em permet tornar a aspirar a alguna cosa a Donostia. Avui, de ben segur, dormiré més tranquil.
Punt d'inflexió, o això és el que m'agradaria.. Aquest matí he corregut la Mitja de Mollerussa, deia l'altre dia que em volia treure una espina i, d'una o altra manera, me l'he tret. He arribat el setzè, amb un temps d'1h16'51". No és, ni de bon tros, un gran temps. La temporada passada no vaig córrer cap mitja en aquest temps...sempre més ràpidament. Però després del desastre de Móstoles ja em conformo. La cursa ha estat molt maca, començava a Mollerussa i baixava per una carretera fins a Bellvís. Dic baixava, tot i que no m'he adonat que ho feia fins que m'ha tocat tornar. A l'anada, a 3'30" de mitjana, semblava que volava, que tots els quilòmetres eren curts, etc. Però de tornada m'he adonat que no. Aleshores he passat als 3'45 i lluitant.
No només el ritme ha estat més ràpid, les sensacions també han estat més bones: de sortida m'he integrat en un segon grup que s'ha creat a partir del km.3. M'anava trobant bé i, de tant en tant, tirava de la gent. Però a la sortida de Bellvís la cosa s'ha trencat, i m'he quedat amb dos companys de fuga, un de l'Atletisme de Tarragona i l'altre de l'Aire de Granollers. He patit de valent per aguantar el seu ritme i, de fet, m'anava quedant. Però al km. 18, veient que anaven caient els segons i que no baixaria d'1h17' me l'he jugat i he apretat lleugerament. Me n'he anat, he salvat el crono amb el definitiu 1h16'51 i una satisfacció difícil de creure però que accepto com a tal.
El primer 10.000, de tímida baixada, però baixada al cap i a la fi, l'he fet en 15'10"....un minut i mig menys que en l'únic 10.000 que fet aquesta temporada. El ritme de mitjana dels 21.097 és de 3'39"...un temps que em permet tornar a aspirar a alguna cosa a Donostia. Avui, de ben segur, dormiré més tranquil.
viernes, 19 de octubre de 2007
DE BAIXADA I A CREUAR ELS DITS
Divendres, 19 d'octubre
Aquests últims, han estat tres dies suaus en setmana de baixada: 20, 14 i 13 kms, a 4'10-4'20", com faig habitualment. He entrenat sempre a primera hora del matí, sense més problemes que la son i unes molèsties als isquios de la cama esquerra que no em permeten estirar-la bé quan començo a córrer (quan passen uns quilòmetres ja gairebé no sento res...però em fa estar alerta).
Avui marxo cap a Barcelona, torno a tenir un cap de setmana apretadet, i correré demà a les Aigües (grans records!!!)
Aquests últims, han estat tres dies suaus en setmana de baixada: 20, 14 i 13 kms, a 4'10-4'20", com faig habitualment. He entrenat sempre a primera hora del matí, sense més problemes que la son i unes molèsties als isquios de la cama esquerra que no em permeten estirar-la bé quan començo a córrer (quan passen uns quilòmetres ja gairebé no sento res...però em fa estar alerta).
Avui marxo cap a Barcelona, torno a tenir un cap de setmana apretadet, i correré demà a les Aigües (grans records!!!)
miércoles, 17 de octubre de 2007
BAIXA LA MOTIVACIÓ
Dimarts, 17 d'octubre
Deu ser perquè m'exigeixo molt i no me'n surto, però és cert que m'està costant entrenar-me. Ara que estic veient que no arribo, em falten ganes per fer coses ràpides. Surto cada dia, d'acord, però rodo, rodo, rodo i rodo. Ahir, per trencar, vaig fer una volteta ràpida a la Quinta de los Molinos, un parc petit que hi ha per damunt d'Arturo Soria...és una forma de buscar noves referències i satisfer la necessitat de millora que jano trobo a la Casa de Campo o a les curses. En aquest cas concret vaig passar de 4'56 a 4'28...Ooooooh, quina millora!!! Res de res. Ara bé, he superat la fase "d'angoixa" i ara estic assimilant la realitat.
Avui he rodat més ràpidament, 20 quilometrets. Molt bé.
Deu ser perquè m'exigeixo molt i no me'n surto, però és cert que m'està costant entrenar-me. Ara que estic veient que no arribo, em falten ganes per fer coses ràpides. Surto cada dia, d'acord, però rodo, rodo, rodo i rodo. Ahir, per trencar, vaig fer una volteta ràpida a la Quinta de los Molinos, un parc petit que hi ha per damunt d'Arturo Soria...és una forma de buscar noves referències i satisfer la necessitat de millora que jano trobo a la Casa de Campo o a les curses. En aquest cas concret vaig passar de 4'56 a 4'28...Ooooooh, quina millora!!! Res de res. Ara bé, he superat la fase "d'angoixa" i ara estic assimilant la realitat.
Avui he rodat més ràpidament, 20 quilometrets. Molt bé.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
